Respirem aire, i ho fem des que naixem fins que morim. És una necessitat inherent a la vida, tant animal com vegetal. El que els nostres ancestres respiraven probablement mai va ser un motiu de preocupació per a ells. Avui això ha canviat, la superpoblació i el progrés ha vingut a comportar una problemàtica nova que traspassa fronteres ocasionant un problema global, la “contaminació”. Segons l’OMS, aquesta contaminació provoca aproximadament 4,2 milions de morts prematures al món cada any, a més de provocar canvis en l’ecosistema.
La qualitat de l’aire que respirem va començar a ser un problema arran de la revolució industrial iniciada a mitjans del segle XVIII quan hi va haver un gran increment del consum d’ingents quantitats de carbó i altres combustibles fòssils amb la conseqüent emissió de residus a l’atmosfera, tot i que també hi ha evidències anteriors, doncs ja en el 1572 els espanyols iniciaven tècniques de refinació de la plata a Bolívia on en trobem restes de contaminació per plom en el gel de les glaceres andines de Perú i Bolívia. L’evidència ha demostrat que ara estem començant a patir les conseqüències d’aquesta desmesura, el nostre planeta no és inesgotable i no pot “digerir” totes les deixalles que els seus habitants humans produeixen.
Quan es parla de contaminació ambiental, no només parlem de la contaminació de l’aire, sinó que també hem d’incloure la contaminació de l’aigua i de la terra, que són els principals recursos per a la vida.
L’aire que respirem està compost per un 78% de nitrogen, un 21% d’oxigen, vapor d’aigua en un 1% (pot haver oscil·lacions segons la temperatura, entre un 0% i un 4%), gasos nobles amb aproximadament un 1% (principalment argó, encara que també pot haver neó, heli, criptó, xenó, hidrogen), contenint a més “traces de gas” com a diòxid de carboni i metà que es mesuren en ppm (parts per milió).
Existeixen també altres substàncies que són de fonts tant naturals com antropogèniques (és a dir, produïdes per l’activitat humana), alliberant altres gasos i partícules (sutge, metalls, etc.)
El problema ambiental es produeix principalment per l’acció de l’activitat humana fonamentalment i com s’ha esmentat amb origen des de la revolució industrial iniciada a meitat de segle XVIII.
És important diferenciar els contaminants produïts per l’activitat humana (antropogènics), i els produïts pels fenòmens naturals com volcans, incendis forestals, terratrèmols, tempestes de sorra entre d’altres. Els contaminants són distribuïts en l’atmosfera, escampant-la o concentrant-les segons els vents, la pluja, les turbulències, etc.
L’origen dels principals contaminants atmosfèrics
En aquest apartat hem de diferenciar els contaminants produïts per l’activitat humana (antropogènics), i els produïts pels fenòmens naturals com volcans, incendis forestals, terratrèmols, tempestes de sorra entre d’altres. Els contaminants són distribuïts en l’atmosfera, escampant-la o concentrant-les segons els vents, la pluja, les turbulències, etc.
Contaminants antropogènics primaris
Partícules en suspensió (PM10 – PM2,5), són classificades per la seva grandària, sent les més petites PM2,5 susceptibles d’arribar a la part més profunda de l’aparell respiratori i fins i tot arribar a la sang. El seu origen o font principal és el trànsit rodat de vehicles de combustió dièsel, contacte de pneumàtics a terra, etc. Estan formades per partícules líquides o sòlides de substàncies orgàniques i inorgàniques.
Diòxid de Sofre SO2, principalment originat per la combustió de combustibles rics en sofre com el dièsel i els motors de vaixells alimentats amb fuel pesat (búnquer fuel), etc. En ambients humits és transformat en àcid sulfúric, responsable de la pluja àcida.
Òxids de Nitrogen, principalment NO transformat ràpidament a NO2 i que fonamentalment provenen de la combustió de motors de vehicles i vaixells, calefacció, indústria elèctrica, etc. És responsable també de la pluja àcida i al reaccionar amb el sol produeix alts nivells d’ozó O3, sobretot durant els períodes de gran insolació.
Monòxid de carboni CO, ocasionat per la combustió incompleta de combustibles orgànics que provenen principalment de les emissions d’automòbils, indústria, vaixells, etc.
Amoníac NH3, originat en l’agricultura, bestiar, etc.
Compostos orgànics volàtils (COV), com el benzè, procedents de l’emissió de la combustió de vehicles, dissolvents, industria amb alt poder cancerigen entre d’altres.
Metà CH4, originat en l’agricultura, bestiar, indústria, etc.
Contaminants atmosfèrics secundaris
Es formen a través de l’oxidació dels contaminants primaris formant-se SO2, NO2, Ozó troposfèric (O3). A Espanya hi ha un parc automobilístic de més de 30 milions de vehicles, dels quals gairebé el 65% són de combustió dièsel, molt més contaminants que els de gasolina, sent una de les causes més importants de contaminació a les zones urbanes i industrials. Si a això afegim el transport marítim que curiosament a Espanya és la segona causa d’emissions de CO2 segons informe realitzat per l’organització Transport i Medi Ambient (T & E per les sigles en anglès), i la indústria, és evident que hi ha un problema important que mereix solucions urgents per part de les administracions i organitzacions tant nacionals com internacionals.
Els efectes de la contaminació ambiental en la salut
Les partícules en suspensió (PM) són el contaminant que més afecta la població general. Solen estar compostes per barreja de substàncies com pols, nitrats, amoníac, sulfats, aigua, clorur sòdic, carbó, etc. Poden estar en forma sòlida o líquida i la seva grandària determinarà el grau de penetració en el sistema respiratori, i pot arribar fins i tot a alterar l’intercanvi pulmonar de gasos i penetrar a la circulació de la sang. Hi ha una associació significativa entre els nivells ambientals de PM i l’augment d’ingressos hospitalaris per pneumònia en adults. La seva exposició crònica i continuada augmenten les malalties de sistema reproductiu, cardíaques i respiratòries, podent fins i tot arribar a provocar càncer de pulmó.
El diòxid de sofre SO2 és un gas incolor i amb olor penetrant, producte de la combustió de combustibles fòssils en la indústria, vehicles, vaixells, centrals elèctriques, etc. Afecta l’aparell respiratori, ulls, etc. Provocant cefalees, ansietat, tos, secreció mucosa, irritació i agreujament de malalties pulmonars com l’asma, bronquitis crònica, i augmentant la propensió a contraure complicacions infeccioses. Empitjora la salut de malalts cardiòpates, augmentant els ingressos hospitalaris quan es produeixen augments dels nivells atmosfèrics.
El diòxid de nitrogen NO2 es produeix en els processos de combustió de combustibles per a calefacció, vehicles principalment dièsel, vaixells, etc. El seu efecte sobre la salut es produeix en l’aparell digestiu, sang, respiratori, amb gran incidència en la població infantil, augmentant el risc d’asma, bronquitis, irritació i disminuint el desenvolupament de la funció pulmonar.
L’ozó O3 troposfèric és un contaminant secundari produït a nivell de terra. És originat per la reacció de la llum solar amb els òxids de nitrogen procedents de la combustió de vehicles, de la indústria i els compostos orgànics volàtils VOC, monòxid de carboni CO i en menor quantia metà CH4, ocasionant el que s’anomena efecte hivernacle durant els períodes de temps assolellat. Afecta principalment als ulls causant irritació, a l’aparell respiratori provocant asma i altres síndromes pulmonars i al sistema cardiovascular incrementant la mortalitat en els períodes de més augment de la seva concentració.
El monòxid de carboni CO, redueix la quantitat d’oxigen transportat en el torrent sanguini, provocant fatiga, atordiment i pèrdua de coneixement, podent ocasionar la mort quan les concentracions són altes. Té impacte directe en el medi ambient afectant les concentracions d’altres gasos com metà, ozó troposfèric i diòxid de carboni, provocant la creació de partícules i altres contaminants nocius potenciant a més l’efecte hivernacle.
La contaminació, un problema urgent per al planeta
Tot i que la contaminació afecta a tota la població en general, hi ha grups de risc més susceptibles als seus efectes com les persones amb malalties cròniques del sistema cardiovascular i respiratori, malalts immunodeprimits, població infantil, ancians i dones embarassades. Estimacions de l’any 2016 atribueixen 33.300 morts prematures a Espanya ocasionades per la contaminació atmosfèrica (per Partícules PM, Diòxid de nitrogen NO2 i Ozó O3) i en tota la Unió Europea s’estimen 456.028 morts prematures en aquest període.
Tot i que la solució d’aquest problema cal valorar-lo de forma planetària, les administracions més properes al ciutadà han d’ implantar els canvis necessaris per a pal·liar els efectes de la contaminació.
La mobilitat sostenible com a motor de lluita contra la contaminació
La priorització del transport públic a les grans urbs i l’establiment de mesures dissuasòries per a l’ús del vehicle privat en zones amb bon accés del transport públic.
La utilització de vehicles i transports no contaminants com la bicicleta o vehicles de transmissió elèctrica tant en el transport públic com en el privat.
Regular l’accés a les grans urbs quan els nivells de contaminació siguin alts mitjançant la limitació de velocitat i la prohibició de circulació dels vehicles més contaminants.
Les organitzacions internacionals han de regular el trànsit marítim i el seu accés a ports dels vaixells més contaminants. Només una de les companyies de transport marítim més importants del mon, va llançar a l’atmosfera 11 milions de tones de CO2 a l’any 2018. La manca de regulació fa necessari un ordenament d’aquest sector implementant normes de navegació i nous sistemes de propulsió menys contaminants.
Material de consulta
Ecológica, M. p. (enero de 2020). Planes de mejora de la calidad del aireicono.
Ecológica, M. p. (enero de 2020). Políticas y medidas: iniciativas nacionales.
Salud, O. M. (enero de 2020). Normas de salud pública para combatir la contaminación atmosférica.
Doctor Joan Francesc Hernández Terradas
Coordinador Mèdic de Grans Comptes
Direcció de Gestió del Mutualista