Egarsat crea una nova Unitat de Gestió del Gran Invàlid

Com a part de la seva acció protectora, un dels àmbits d'actuació de què s'ocupa Egarsat és l'atenció a aquells pacients que, després de patir un accident de treball greu, finalitzen amb el grau més alt d'incapacitat, la incapacitat permanent, derivant en situació de Gran Invalidesa. Aquests pacients, així com els seus cuidadors, tenen unes necessitats molt complexes i específiques; per això, amb l’objectiu d'adaptar-s’hi al màxim i oferir el millor servei possible, l'entitat ha impulsat la creació d'una nova unitat dedicada a aquest col·lectiu.

La Unitat de Gestió del Gran Invàlid (UGGI) està formada per un grup multidisciplinari que contempla i pretén donar cobertura a les dificultats i necessitats, tant a nivell físic, com psicològic, emocional o social, dels pacients afectats d'una gran discapacitat, als seus cuidadors formals i informals i a les seves famílies. L'objectiu que persegueix és ajudar, guiar, educar i prevenir determinats problemes en els pacients, buscant l'equilibri entre ser un suport per a ells i ajudar-los a aconseguir la major autonomia i independència possible, i per a això, aquesta unitat, engloba diferents especialitats:

  • Fisioteràpia: no només pretén cuidar i educar el gran invàlid i al seu cuidador per prevenir possibles lesions futures degudes a un mal maneig físic, sinó contribuir també a la millora de la qualitat de vida d'aquests pacients i de les seves famílies. D'aquesta manera, facilita una major participació en la vida social, i contribueix al fet que les persones amb discapacitat puguin arribar a una vida satisfactòria i amb màxima independència que es reflectirà en els dos: cuidador i gran invàlid. A més, quan la situació del pacient ho exigeix, s'ocupa de derivar-lo al metge rehabilitador per fer un bon seguiment.
  • Infermeria: ofereix suport i formació tant al pacient com al cuidador en aquells temes relacionats amb les cures, la nutrició, els problemes respiratoris, les infeccions del tracte urinari, el restrenyiment, les úlceres per pressió o la disfunció sexual. A més, és un vincle d'unió amb els metges traumatòlegs en cas que sigui necessari.
  • Treball Social: valora les possibles necessitats socials, coordinant recursos i prestacions a nivell social tant a nivell de recursos interns d'Egarsat (prestacions a nivell contributiu, pensió comissió prestacions especials), com externs (certificat minusvalidesa, llei de dependència, ajudes socials a nivell públic, recursos assistencials, atenció domiciliària, serveis de teleassistència...).
  • Psicologia: valora, tant en el malalt com en el seu cuidador, aspectes com l'entorn afectiu i relacional, la comunicació, la recepció i el maneig de males notícies, l'adequació de les estratègies d'afrontament, el procés d'elaboració del dol, la gestió d'emocions, l'autocura i cura de l'altre, ajudant a definir objectius, proporcionant recursos psicològics adequats i centrant expectatives realistes.

Darrere d'aquest projecte hi ha la Direcció de Gestió Sanitària d'Egarsat que, com a punt de partida, compta amb una extensa experiència en l'atenció a pacients en situació de gran invalidesa, cuidadors i familiars, i la situació de dependència que se'n deriva. A partir d'una sèrie d'entrevistes a pacients i al seu entorn, l'equip ha pogut detectar els punts forts i les àrees a millorar de l'entitat i, en base als resultats obtinguts, ha dissenyat un circuit de treball i un protocol d'actuació que contempla les millores oportunes, i implica tots els professionals d'Egarsat involucrats.

El benefici que proporciona el cuidador informal, familiar o persona propera, tant a la persona cuidada com la seva família i, a la societat en general, és molt important. Tant és així, que l'aportació de les famílies cuidadores es quantifica en aproximadament 40.000 € anuals per persona en situació de dependència suposant, en aquest sentit, un important estalvi en termes de país en matèria de polítiques de protecció social.

Pel que fa al cost que ocasiona la cura als cuidadors, hi ha nombrosos elements a tenir en compte, des de les hores dedicades al cuidar fins tot el que la persona deixa de fer per oferir la cura, així com les conseqüències negatives que aquest fet té en les seves vides i en el seu benestar. Els anomenats "costos d'oportunitat" engloben aspectes com: factors econòmics i laborals, despeses inherents a la cura, no poder acceptar o mantenir una feina, o veure’s obligat, reduir la jornada laboral o renunciar a llocs de responsabilitat, oci i vida afectiva i relacional, o la salut dels cuidadors. Encara que són difícilment quantificables, incideixen negativament en la qualitat de vida del cuidador i indirectament en l'atenció que presten al malalt.

Si bé en aquesta primera fase l'objectiu de la unitat és millorar l'agilitat de resposta i la qualitat de l'atenció prestada, per als propers dos o tres anys es preveu incorporar el cuidador i la família en el seguiment, formació, i normalització de les dificultats que puguin haver trobat en aquest període d'aprenentatge d'aquesta nova i delicada situació.