El paper de la dona en la ciència de la salut

El Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que se celebra cada any l’11 de febrer, va ser aprovat l’any 2015 per l’Assemblea General de les Nacions Unides amb la finalitat d’aconseguir l’accés i la participació plena i equitativa en la ciència per a les dones i les nenes, a més per aconseguir la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones i les nenes.

La ciència i la igualtat de gènere són vitals per aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En els darrers 15 anys, la comunitat internacional ha fet un gran esforç per inspirar i promoure la participació de les dones i les nenes en la ciència. Tot i així, les dones continuen trobant obstacles per desenvolupar-se en el camp de la ciència.

Menys del 30% dels investigadors arreu del món són dones

La desigualtat de gènere en els sectors de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM) persisteix des de fa anys arreu del món. Tot i que la participació de les dones en l’ensenyament de grau superior ha augmentat enormement, aquestes encara es troben insuficientment representades en aquests camps.

En l’actualitat, menys del 30% dels investigadors arreu del món són dones. Segons dades de la UNESCO (entre 2014 i 2016), només al voltant del 30% de totes les estudiants trien estudis superiors dins del camp de les ciències, la tecnologia, l’enginyeria i matemàtiques (STEM). Arreu del món, la matrícula d’estudiants femenines és particularment baixa en el camp de la tecnologia de la informació i les comunicacions (TIC), amb un 3%; ciències naturals, matemàtiques i estadístiques, amb un 5%, i en enginyeria, manufactura i construcció, amb un 8%.

Cinc dones que van revolucionar la ciència de la salut

La història està plena de dones que han estat clau en l’avanç de la ciència de la salut i en la configuració del món tal com el coneixem. Avui, amb motiu de la celebració de Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, realitzem una selecció de dones que han destacat en diversos camps de la ciència de la salut.

MADELEINE BRÈS (1842 – 1921), FRANÇA

Primera dona mèdica francesa

Tot i que als 24 anys va voler començar els seus estudis en la Facultat de Medicina de París, primer va haver de finalitzar els estudis secundaris sota el permís del seu marit. Malgrat totes les oposicions, el químic i degà de la facultat, Charles-Adolphe Wurst, va intercedir al seu favor i la van admetre. Després de set anys d’estudis, va entrar en el departament del metge i anatomista Pierre Broca.

Al juny del 1875, va obtenir el títol de doctora en medicina amb la tesi titulada ‘De la mamelle et de l’allaitement’, on es mostrava que la composició química de la llet materna es modifica al llarg de la lactància per atendre les necessitats del desenvolupament dels nens.

Va establir el seu consultori especialitzant-se en dones i nens a París. Va impartir conferències especialment sobre la higiene de nenes i nens, va dirigir un diari i va publicar llibres sobre la cura infantil. L’any 1880, va fundar una guarderia i va estudiar l’organització de les guarderies a Suïssa.

MILDRED VERA PETERS (1911 – 1993), CANADÀ

Oncòloga que va lluitar per millorar les vides de les pacients amb càncer de mama

En 1950, va publicar un article històric que demostrava que molts dels pacients, en els primers estadis de la malaltia de Hodgkin, fins llavors incurable, podien sanar si se’ls administrava una dosi elevada de radiació.

La seva recerca sobre l’ús de radioteràpia en el càncer de mama va demostrar que una tumorectomia, seguida de radiació, era tan eficaç com la mastectomia.

Des de 1958 fins a la seva jubilació en 1976, va treballar a l’Hospital Princess Margaret, el centre de tractament de radiació més gran d’Amèrica del Nord, on va seguir amb les seves observacions. Al llarg de la seva carrera professional va continuar publicant i actualitzant les seves recerques: en relació al tractament del càncer de mama en la seva fase precoç, va demostrar que la cirurgia de conservació del si (tumorectomia), seguida de radiació, era més efectiva i menys invasiva que la mastectomia radical.

ELIZABETH BUGIE GREGORY (1920 – 2001), EEUU

La microbiòloga que va tombar la tuberculosi

Va estudiar el grau de microbiologia en la Universitat per a dones de New Yersey.  Allà, va començar a treballar en el laboratori de Waksman, l’any 1942, en un espai on els científics es dedicaven plenament a cercar l’antídot per a la tuberculosi.

Elizabeth, va ser un membre molt important de l’equip; una excel·lent microbiòloga que va ajudar en la identificació de l’estreptomicina. Va exercir un paper clau en confirmar, de manera independent, els resultats del doctor Schatz.

Amb posterioritat al descobriment de l’estreptomicina, l’antibiòtic contra la tuberculosi, va treballar en la micromonospora, una glucoproteïna pigmentada activa contra bacteris grampositius.

DOTTIE THOMAS (1922 – 2015), EEUU

Hematòloga, la pedra angular dels transplantaments de medul·la òssia

Dottie és coneguda pel seu treball pioner de trasplantaments de medul·la òssia. Al costat del seu marit Edward Donnall Thomas, va investigar sobre la leucèmia i altres trastorns de la sang, i va desenvolupar la tècnica per trasplantar la medul·la òssia.

El seu marit va ser guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina pel treball de recerca realitzat conjuntament amb la seva dona.

MARGARITA SALAS (1938 – 2019), ESPANYA

Bioquímica, passió per la biologia molecular

Va impulsar la recerca en el camp de la bioquímica i la biologia molecular en l’estat espanyol, i va publicar més de 200 treballs científics.

El seu estudi sobre el virus bacterià Phi29 ens ha permès conèixer com funciona l’ADN, com les seves instruccions es transformen en proteïnes i com aquestes proteïnes es relacionen entre elles per formar un virus funcional.

Va ser professora en el Centre de Biologia Molecular Sever Ochoa, centre de recerca mixt del CSIC i de la Universitat Autònoma de Madrid, on va continuar treballant amb el virus bacteriòfag Phi29, de gran utilitat en la recerca en biotecnologia i el qual infecta un bacteri no patogen: el bacillus subtilis.

En l’actualitat, la dona científica ve complint un rol cada vegada més preponderant en la recerca i el desenvolupament de nous horitzons de la ciència de la salut.

I és que, si alguna cosa podem afirmar amb fermesa, és que calen més referents històriques com elles, miralls en els quals mirar-nos per inspirar-nos, apostar per la recerca i el desenvolupament.

Reduir la desigualtat de gènere en la ciència de la salut, més enllà de les dades, estudis o dies internacionals declarats per les Nacions Unides, requereix una crida a l’acció i la posada en marxa de mesures efectives.

Material de consulta