Hàbits saludables per controlar la hipertensió arterial

  • Existeixen evidències documentals, sobre la hipertensió arterial que es remunten al segle VII a.C, i que l’anomenen “malaltia del pols dur”. La base per mesurament de la pressió arterial ja es descriu en les pioneres obres de Stephen Hales (1733).
  • El 1896, Scipione Riva-Rocci inventa el esfigmomanòmetre de columna de mercuri i el 1905 Nikolai Sergeyevich Korotkoff descriu els sons estetoscòpics, usats encara avui dia per mesurar la pressió arterial de forma no invasiva.
  • La hipertensió arterial és molt prevalent en la població mundial i és una de les patologies més esteses en la població adulta espanyola. Es considera un factor de risc cardiovascular i és la responsable, en moltes ocasions, del desenvolupament de la insuficiència cardíaca, de les malalties renals, de les cerebrals i de les oculars.
A Espanya, el 42% de la població adulta

és hipertensa amb una distribució diferent segons el sexe, en homes amb un 50% i en dones post menopàusiques amb el 37%, la qual cosa representa que uns 10 milions d’espanyols/es són hipertensos.

Quins són els valors de la pressió arterial?

Els valors normals de la pressió arterial que s’han consensuat que en els adults és que siguin inferiors a 130/85 mmHg. Si el valors son superiors a 140/90 mmHg, ja es consideren xifres d’hipertensió arterial.

 

Classificació

La malaltia hipertensiva es classifica segons la seva causa en:

  • Hipertensió essencial o primària. És la més freqüent amb gairebé el 95% del total i la seva causa és desconeguda, tot i que probablement siguin diversos els factors que poden influir en el seu origen. No té cura ni un tractament etiològic específic, ja que la seva causa és desconeguda.

  • Hipertensió secundària. Originada per alguna malaltia que afecta els ronyons, artèries, cor, sistema nerviós, sistema endocrí, síndrome d’apnees de la son, defectes congènits… També pot produir-se durant la gestació, pel consum d’alguns fàrmacs, drogues, etc. El tractament vindrà determinat per la solució de la causa que desencadena la hipertensió, si això és possible.

Símptomes i principals factors de risc

  • Un alt nombre de pacients que pateixen d’hipertensió arterial no presenten símptomes de cap tipus (“malaltia silenciosa” o “assassí silenciós”) i una determinació de la tensió arterial de manera casual o una complicació, és la que la posa de manifest.
  • Els únics símptomes físics que, en algunes ocasions, són indicatius d’hipertensió arterial són cefalees principalment occipitals, marejos, trastorns de la visió, brunzits… D’aquí ve la importància del diagnòstic precoç, ja que és llavors quan es poden aplicar canvis en l’estil de vida que influeixen en el desenvolupament de la hipertensió o iniciar tractament farmacològic si cal.
  • Hi ha una clara evidència que la reducció de la pressió arterial produeix una disminució de el risc de patir complicacions cardiovasculars, risc de patir ictus, insuficiència cardíaca, cardiopatia isquèmica i alteracions renals.
  • Hi ha uns factors de risc que son modificables i uns canvis en l’estil de vida poden ser útils. Hi ha altres factors de risc que no són modificables com l’edat, el sexe, els factors genètics i la raça d’ascendència africana.

Set canvis en el teu estil de vida amb els quals combatre la hipertensió

Sobrepès o obesitat. La reducció ponderal és molt important, ja que l’excessiva aportació calòrica produeix una retenció de sodi i l’augment de la despesa cardíaca, induint a la hipertensió arterial. En les persones obeses la reducció ponderal és la mesura no farmacològica més eficaç per a la reducció de la pressió arterial.

Moderació en el consum d’alcohol. Estudis epidemiològics han demostrat que hi ha una relació directa entre l’excés de consum d’alcohol i l’augment de la pressió arterial amb el consegüent risc de patir accidents cerebrovasculars hemorràgics i no hemorràgics.

Moderar la ingesta de sal a un màxim de 5 a 6 grams al dia. L’excés de sal provoca l’expansió del volum i l’augment de la reactivitat arteriolar.

Eliminar el consum de tabac és una de les recomanacions obligades a la població hipertensa. El monòxid de carboni i la nicotina produeixen un augment del treball cardíac, la híper coagulació, l’alliberament de catecolamines, vasoconstricció i el desenvolupament de plaques de colesterol a la paret de les artèries.

Dieta mediterrània amb aportació de potassi, magnesi, calci i fibra. La dieta mediterrània es caracteritza per la ingesta de gran quantitat d’aliments d’origen vegetal, fruites, oli d’oliva, peix, pollastre la baixa ingesta de carns vermelles i un consum moderat d’alcohol.

Activitat física. És recomanable l’activitat física aeròbica com caminar, ballar, córrer, nedar o anar en bicicleta, de 30 a 60 minuts a el dia i al menys de tres a cinc dies per setmana, evitant els exercicis purament isomètrics com aixecament de pesos, per exemple, ja que per si sols tenen un efecte hipertensor.

Relaxació i control de l’estrès. Encara que possiblement  l’estrès no està relacionat amb l’augment de la pressió arterial a llarg termini, sí que es produeixen augments puntuals de la pressió arterial en moments de tensió emocional que poden produir danys vasculars, cardíacs i renals. El ioga, la meditació, els exercicis respiratoris i dedicar temps a activitats lúdiques són sens dubte activitats que ajuden a normalitzar la pressió arterial.

Tractament farmacològic

Quan els canvis en l’estil de vida no són suficients per normalitzar-la, és quan cal considerar  que s’ha d’iniciar el tractament farmacològic. El primer gran avenç va ser la introducció dels diürètics a l’any 1957. Avui en dia, disposem d’un gran arsenal terapèutic en continu desenvolupament: alfablocadors, betablocadors, antagonistes del calci, inhibidors de l’enzim de conversió (IECA), antagonistes dels receptors de l’angiotensina (ARA II), etc. Molts d’aquests fàrmacs s’administren en forma de monodosi diàries o en combinació entre ells.

El control i seguiment mèdic és fonamental en les persones amb hipertensió arterial, ja que el tractament és crònic i precisa de controls evolutius per si cal fer alguna variació o associació farmacològica per mantenir xifres de pressió arterial dins dels rangs normals.

Hipertensió i COVID-19

La hipertensió arterial és una de les malalties més freqüents en les persones de més de 60 anys. Aquest grup d’edat també és el més afectat i susceptible de tenir la COVID-19 greu. La comorbiditat amb la hipertensió arterial és el 50,9% dels casos.

Segons un recent estudi, la hipertensió arterial s’associa amb un major risc de mortalitat per a totes les causes, independentment d’altres comorbiditats, sexe i edat. L’estudi també conclou que el tractament antihipertensiu s’ha de mantenir per garantir un control adequat de la pressió arterial. A més, els tractaments antihipertensius no acceleren l’avanç de la infecció ni fan més susceptibles de tenir-la, com s’havia especulat en un principi, sinó que, fins i tot, redueixen el risc de mort.

La COVID-19 ha demostrat ser una infecció molt agressiva en pacients amb factors de risc associats com és la hipertensió arterial, de manera que el seu control i tractament són indispensables per contribuir a la millora dels malalts infectats.

DRJoanFrancesc

Doctor Joan Francesc Hernández Terradas

Coordinador Mèdic de Grans Comptes
Direcció de Gestió del Mutualista

Si t’ha agradat la lectura, et recomanem els nostres següents articles relacionats: