La importància de la vacunació enfront de la COVID-19

Des de que Edward Jenner experimentà la primera vacuna de la verola el 1796 i fins avui, han transcorregut 225 anys. Durant més de dos segles s’han desenvolupat múltiples vacunes que han aconseguit controlar, i fins i tot erradicar, malalties produïdes per virus i bacteris. Segons l’OMS, les vacunes salven cada any entre dos i tres milions de persones.

Potser, l’èxit més notable d’aquests darrers 50 anys ha estat l’erradicació de la verola el 1980. Altres èxits com la vacuna de la poliomielitis paralítica, que va fer disminuir el 99,5% la seva incidència; o la creació de vacunes amb tecnologia recombinant l’any 1986 contra l’hepatitis B, que no només va aconseguir contenir la infecció sinó que va reduir el risc de càncer hepàtic. El 1987 es va autoritzar la primera vacuna conjugada, unint un polisacàrid a una proteïna transportadora, fent caure dràsticament la incidència de la malaltia invasiva de Hemophilus influenzae tipus B en nens/es.

Són només exemples dels beneficis obtinguts per a la salut de la població mundial. En l’actualitat, es disposen de més de 20 vacunes per protegir-nos de diverses malalties infectocontagioses.

Els diferents tipus de vacunes que existeixen
  • Vacunes de virus vius atenuats: contenen una versió del virus viu que s’ha debilitat al laboratori. Provoquen una resposta immune forta i poden conferir immunitat durant tota la vida, després d’una o dues dosis. (Exemples: xarampió, parotiditis i rubèola).
  • Vacunes inactivades de virus o bacteris: es produeixen matant el patogen amb productes químics, calor o radiació, sense perdre la capacitat de produir immunitat. (Exemple: vacuna de l’hepatitis A).
  • Vacunes amb toxoides: s’utilitza una toxina fabricada a partir del germen que causa una malaltia. Creen una resposta immunitària que va dirigida a la toxina en lloc de a tot el germen. (Exemples: la diftèria i tètanus).
  • Vacunes biosintètiques amb tecnologia recombinant. Utilitzen substàncies creades al laboratori que són similars a fragments de virus o bacteris, capaços de crear immunitat. (Exemple: vacuna de l’hepatitis B).
  • Vacunes ARN missatger: utilitzen ARNm purificat i encapsulat en molècules lipídiques. Aquestes vacunes ensenyen a les nostres cèl·lules a fabricar unes proteïnes que desenvolupen una resposta immune. No contenen virus i no interfereixen el nostre ADN ni interactuen amb ell de cap manera. Són les primeres vacunes que s’han desenvolupat contra la COVID-19, tot i que existeixen altres línies d’investigació.
Vacunes segures i eficaces en temps rècord

Sens dubte, l’any 2020 ha estat marcat per l’eclosió de virus SARS CoV-2 (COVID-19) en la nostra vida quotidiana, sent declarada pandèmia per l’OMS el 11 de març d’aquest mateix any. El seu origen probable se situa a la ciutat de Wuhan (província de Hubei, Xina), i el primer cas es va iniciar el 8 de desembre del 2019.

La resposta a aquesta pandèmia és un clar exemple de la rapidesa amb què es poden dissenyar noves vacunes actualment. Quan es va declarar la pandèmia, el març de 2020, 37 grups d’empreses farmacèutiques i institucions acadèmiques treballaven en el desenvolupament de vacunes. Transcorregut menys d’un any, els primers assajos d’eficàcia ja s’havien completat.

Les primeres vacunes desenvolupades per a la COVID-19 estan fabricades amb la tecnologia ARN missatger. Són altament eficaces, produint una potent resposta immunitària, tot i que amb l’inconvenient que són molt inestables, ja que l’ARN es degrada molt fàcilment i requereix unes condicions de manteniment extremes a -80º Celsius de temperatura. Són relativament econòmiques i senzilles de fabricar i permeten el seu disseny ràpid un cop es coneix el genoma del patogen (en aquesta ocasió de virus COVID-19). La companyia farmacèutica Moderna només va necessitar sis setmanes per al disseny de la seva vacuna. En la seva fabricació, no es requereix emprar substàncies químiques tòxiques i són segures ja que l’ARN missatger no s’integra a l’ADN de les cèl·lules.

Hi ha altres vies d’investigació en vacunes per a la COVID-19. Per una banda, les anomenades vacunes de vectors virals que contenen altres virus modificats que instrueixen les nostres cèl·lules, perquè produeixi una resposta immunitària i comencin a produir anticossos per lluitar contra la infecció. Per altra, hi ha les vacunes que contenen subunitats de proteïnes de virus COVID-19, en lloc de virus complet, aconseguint així una resposta immunitària amb la producció de limfòcits T i anticossos.

Totes aquestes vacunes no poden causar-nos la malaltia, ja que no introdueixen el virus en el nostre organisme ni poden modificar el nostre ADN, ja que no accedeixen al nucli de les nostres cèl·lules.

Les vacunes s’administren per via intramuscular en la zona del deltoide, en dues dosis separades entre 21 i 28 dies, tot i que hi ha algunes que admeten un interval de gairebé 42 dies. La vacunació és segura tot i que, com qualsevol altre fàrmac, poden produir alguns efectes secundaris que en general són lleus i els més comuns són: malestar, inflor o enrogiment de la pell en el lloc de la injecció, febre, astènia, artràlgies, erupcions i dolor. Els efectes secundaris més greus, encara que molt poc freqüents, són les reaccions al·lèrgiques greus, convulsions, etc.

Són vacunes molt segures. Els estàndards de seguretat en la fabricació són molt alts ja que no només són un imperatiu ètic, sinó també essencial. Només estan contraindicades en les persones que hagin reaccionat de forma aguda (anafilaxi) a la primera dosi. En les persones amb antecedents a reaccions greus, i no és una contraindicació absoluta. En l’embaràs, cal valorar la relació benefici / risc, tot i que no hi ha dades d’això, de moment. Ara per ara no s’aconsellen als menors de 16 anys perquè no han estat inclosos en els estudis epidemiològics i caldrà esperar que hi hagi una evidència contrastada per a la seva recomanació i inclusió.

El principal risc de la vacunació és la no vacunació

La vacunació és una baula fonamental per prevenir la propagació i és d’importància vital en la població de risc, més quan no hi ha de moment, un tractament específic per a la infecció un cop es manifesta. Quan ens vacunem no només ens protegim a nosaltres mateixos, sinó també els que ens envolten. Aconseguir taxes de vacunació del 80-85% en la població és fonamental, ja que d’aquesta manera aconseguim que el virus ja no pugui circular, bloquegem la transmissió, és el que s’anomena la immunitat de grup o ramat. Sens dubte, el principal risc de la vacunació és la no vacunació.

Les vacunes no eviten el contagi, el que s’evita és que una vegada es produeixi, no es desenvolupi la malaltia, per això és necessari, de moment, continuar amb les altres mesures de prevenció i seguretat com la higiene de mans, l’ús de mascaretes i mantenir la distància de seguretat, mentre no s’aconsegueixi controlar la pandèmia.

El futur en la investigació de noves vacunes són la gran promesa per al control de futures noves pandèmies. Les vacunes són l’eina més eficaç per prevenir les malalties infeccioses i, per tant, la millora de la salut global.

DRJoanFrancesc

Doctor Joan Francesc Hernández Terradas

Coordinador Mèdic de Grans Comptes
Direcció de Gestió del Mutualista

Si t’ha agradat la lectura, et recomanem els nostres següents articles relacionats: