La celiaquia és una malaltia sistèmica, crònica i autoimmune que està produïda pel consum de gluten i altres proteïnes similars, i que afecta a persones predisposades genèticament.
Rep també el nom de malaltia celíaca o esprue celíac.
El gluten és una proteïna que es troba en el blat, l’ordi, el sègol i en la civada en menys proporció.
En les persones predisposades, i després de la ingesta de gluten, es produeix una resposta immunitària en l’intestí prim, que ocasiona una falta d’absorció de nutrients per destrucció de les vellositats intestinals.
La simptomatologia més freqüent en els adults és la diarrea, fatiga i pèrdua de pes. També es pot presentar dolor abdominal, sensació flatulenta, nàusees, restrenyiment i vòmits. Altres símptomes no intestinals són anèmia, erupcions cutànies, aftes bucals, cefalees, pèrdua de densitat òssia, trastorns neurològics, etc.
En els nens pot haver-hi simptomatologia afegida com a retard del creixement en pes i talla, retard puberal, anorèxia, irritabilitat, etc.
El diagnòstic de la malaltia s’efectua mitjançant marcadors serològics, estudi genètic i a vegades cal recórrer a biòpsies duodenals.
La celiaquia afecta aproximadament a un 1-2% de la població, amb un clar predomini del sexe femení i és més freqüent en persones d’ètnia caucàsica, encara que no de forma exclusiva, ja que actualment s’està diagnosticant en molts grups ètnics.
Existeixen uns factors de risc, on és més freqüent l’aparició de la celiaquia, com a antecedents familiars, diabetis tipus 1, síndrome de Down, malaltia tiroïdal, artritis reumatoide, malaltia d’Addison, etc.
Les complicacions de la celiaquia no tractada són múltiples i poden causar desnutrició, malabsorció de calci i Vitamina D, infertilitat i avortament, intolerància a la lactosa, càncer, i problemes neurològics entre altres.
L’únic tractament que existeix és el mantenir una estricta dieta lliure de gluten, per a tota la vida. La dieta no cura la malaltia però aconsegueix la plena normalització de la simptomatologia i evita les complicacions que ocasiona.
Existeix també l’al·lèrgia al gluten. Situació que es pot produir sense que el gluten hagi arribat a l’intestí, i que pot ocasionar una reacció immediata en forma d’edemes, urticària, dificultat per respirar, entre altres, i que precisa fins i tot prendre més precaucions que en el malalt celíac, ja que no pot ingerir ni entrar en contacte amb el gluten.
La sensibilitat al gluten no celíaca, és d’origen desconegut, encara que amb simptomatologia comuna, es diagnostica per exclusió. A vegades es relaciona amb espondiloartropaties, fibromiàlgia i altres malalties. No es compleixen els criteris diagnòstics de celiaquia, però respon adequadament a una dieta lliure de gluten.
Segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació), anualment es consumeixen 777 milions de tones a l’any de blat, formant part de la base de la piràmide alimentària en una dieta mediterrània. A tot això cal afegir que no hi ha evidència que una dieta exempta en gluten sigui beneficiosa per a la població general que no tingui problemes d’intolerància, al·lèrgia i/o celiaquia, ja que el blat, l’ordi o el sègol són una font rica en fibra, ferro, vitamines i hidrats de carboni.