Què és una Malaltia Professional?

El concepte de malaltia professional ha generat tradicionalment controvèrsia en coexistir, en el nostre àmbit d’actuació, el concepte mèdic, genèric i ampli, i el jurídic: específic des del punt de vista de la seguretat jurídica.

Això queda reflectit en la seva pròpia definició conceptual recollida en l’article 157 del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social: “És la malaltia contreta a conseqüència del treball executat per compte d’altri en les activitats que s’especifiquin en la normativa i que sigui provocada per l’acció dels elements o substàncies que en aquesta normativa s’indiquin per a cada malaltia professional”

Analitzem la primera part de la definició: “És la malaltia contreta a conseqüència del treball executat per compte d’altri”. Parla de malaltia, no d’un  accident.

Accident de treball i malaltia professional: en què es diferencien?

Vegem les diferències, a grans trets i amb moltes particularitats, que existeixen entre un accident i una malaltia:

  • Un accident té una iniciació sobtada, mentre que una malaltia té un “cultiu” lent i solapat.

  • Un accident és un fet inesperat i una malaltia pot ser més previsible.

  • Les causes externes són pròpies d’un accident, mentre que les internes són pròpies d’una malaltia.

  • Un accident es manifesta de manera més farragossa que una malaltia.

  • Resulta més difícil establir la relació de causalitat en una malaltia que en un accident.

Les diferències entre tots dos conceptes, a més, són més evidents si tenim en compte que les malalties tenen uns anomenats “factors determinants” que les condicionen:

  • Ni totes les persones exposades a un risc o condició patògena contreuen la mateixa malaltia, ni si ho fessin, ho farien d’igual manera.

  • L’entorn influeix en el desenvolupament d’una malaltia.

  • Un mateix agent causant d’una malaltia pot presentar efectes diferents en funció de les condicions d’exposició i/o les vies d’accés a l’organisme humà.

La presumpció legal de laboralitat

Un cop analitzades les diferències entre accident i malaltia, vegem quins d’aquestes són professionals. L’article 157 del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, defineix i estableix un seguit de requisits que, si es compleixen, es presumeix que hi ha una presumpció “iuris et de iure” de laboralitat:

  • Ha d’haver-hi una relació causa-efecte amb la pràctica laboral.

  • Que la patologia estigui inclosa en el quadre de malalties professionals del RD 1299/2006 de 10 de novembre (modificat pel RD 257/2018 de 4 de maig). Llista tancada.

  • Que sigui provocat per l’acció d’elements i substàncies (factors de risc: agents i subagents) que es determinin per a cada malaltia. Llista tancada.

  • Que sigui una activitat en la qual pot trobar-se l’agent i subagent causant. Estableix una llista orientativa, no tancada.

Arribats a aquest punt, la qual cosa reflecteix el concepte jurídic de la malaltia professional és el caràcter “tancat” de les llistes.

Quadre de malalties professionals

D’una banda, tenim sis grups de malalties professionals, classificats sobre la base del  RD 1299/2006:

  • Grup 1: Malalties professionals causades per agents químics.

  • Grup 2: Malalties professionals causades per agents físics.

  • Grup 3: Malalties professionals causades per agents biològics.

  • Grup 4: Malalties professionals causades per inhalació de substàncies i agents no compreses en altres apartats.

  • Grup 5: Malalties professionals de la pell causades per substàncies i agents no compresos en algun dels altres apartats.

  • Grup 6: Malalties professionals causades per agents carcinogens.

D’altra banda, la relació d’agents i subagents, reflectits en l’Annex 1 del RD 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i s’estableixen criteris per a la seva notificació i registre, concretament en el “Quadre de malalties professionals (codificació)”.

Qualificació i valoració de la malaltia professional

Posteriorment, es presumeix l’existència d’una malaltia professional si està inclosa en el quadre de malalties i l’agent o subagent està en l’activitat desenvolupada. Les malalties professionals es gestionen mitjançant el sistema de Comunicació de Malalties Professionals (CEPROSS).

Això implica que, tota malaltia o patologia no traumàtica, que no estigui incorporada en els quadres anteriors, però sigui ocasionada pel treball, rebrà el tractament d’accident de treball; i es recolliran en un fitxer a banda. La fi última d’aquesta segona base de dades és anar incorporant-les amb el temps al fitxer Malalties Professionals, com succeeix amb el RD 257/2018 de 4 de maig que incorpora com a malaltia professional el càncer de pulmó en treballs exposats a la inhalació de pols de sílice.

Patologies no traumàtiques causades o agreujades pel treball

La segona base de dades es gestiona pel sistema PANOTRATSS de comunicació de Patologies No Traumàtiques Causades pel Treball.

Aquesta base de dades recollirà les malalties no incloses en la llista de malalties professionals, que contregui el treballador amb motiu de la realització del seu treball, sempre que es provi que la malaltia va aparèixer per causa exclusiva en l’execució d’aquest. També contindrà les malalties o defectes, patits amb anterioritat pel treballador, que s’agreugin a conseqüència de la lesió constitutiva de l’accident. El contingut del fitxer està declarat en l’Ordre TIN 1448/2010, de 2 de juny.

En articles successius desenvoluparem altres aspectes de les Malalties Professionals.

Ramón Matabosch Grifoll
Productes i Serveis
Direcció Gestió del Mutualista