En molts aspectes quotidians de l’etapa de la nova normalitat en la que ens trobem, després de la finalització de l’estat d’alarma, ha comportat noves problemàtiques i riscos que hem de conèixer per a elaborar i implementar mesures de prevenció. Un risc tan específic com el mal ús de la veu fins abans de la pandèmia s’havia centrat a poblacions diana concretes com serien els docents, locutors de radio, personal d’atenció al públic i cantants, entre altres. Avui, s’ha convertit en un risc comú per a la majoria de la població. Actualment en el nostre dia a dia fem un ús prolongat de les mascaretes i inclús de pantalles facials, ocasionant que la comunicació es faci una mica més difícil. Les mascaretes i altres EPI’s (equips de protecció individual) necessàries per la lluita contra el COVID-19, actuen com a barrera física no només contra el virus si no també en la nostra comunicació. Per a comunicar-nos precisem del llenguatge així com de l’expressió facial i corporal. És un fet evident que amb l’ús de totes aquestes barreres físiques, es produeix una disminució de la intensitat de la ona sonora al parlar, situació agreujada amb la impossibilitat de realitzar una lectura facial adequada del nostre interlocutor; la lectura de les nostres expressions o gestos i la lectura dels nostres llavis ens ajuda a entendre millor el missatge quan, per múltiples causes, l’ona sonora no es percep en la seva plenitud. Actualment deixem la comunicació només en mans del que escoltem o més ben dit, en el resultat del que escoltem. En conseqüència i per superar aquests obstacles, les persones tendim a realitzar una sèrie de modificacions, motivant un mal ús de la veu.
Per tot això volem emfatitzar que les mesures que s’exposen en aquest article són recomanacions per a totes les persones que durant el dia a dia utilitzen mascareta o altres equips de protecció similars, no per a un col·lectiu específic com va ser la seva intenció inicial.
La veu ens permet utilitzar el llenguatge com a principal forma de comunicació. Estudis recents permeten situar l’origen del llenguatge al sud-oest d’Àfrica, fa aproximadament uns 50.000 anys. La veu ha permès el desenvolupament del llenguatge fins arribar a les aproximadament 6.000 llengües que actualment es parlen al món.
La veu – com a instrument de comunicació per excel·lència – aporta al llenguatge un element exclusivament humà i ha merescut l’interès de grans estudiosos, des de Galè, Leonardo da Vinci, Vesalio, Muller i molts altres. Plató (400 anys ac) va definir la veu com l’”impacte de l’aire que arriba per les orelles a l’ànima”.
El madrileny Manuel Garcia va ser el primer en visualitzar la seva laringe i les seves cordes vocals; va ser l’inventor del laringoscopi a l’any 1854.
Com es produeix la veu?
La vibració de les cordes vocals de la laringe, originada per l’expulsió de l’aire que prové dels pulmons, produeix el so que origina la veu.
Aquest flux d’aire, un cop s’ha posat en contacte amb les diverses estructures anatòmiques que conformen l’òrgan de la fonació (laringe, faringe, cavitat nasal, cavitat bucal i llavis), es modula i produeix el llenguatge oral, el qual ens trasllada la informació de coneixements, de pensaments, de sentiments i d’emocions. En tot això influeixen el timbre sonor, el volum, el to, la velocitat i el ritme o cadència de la locució.
Quines són les patologies més freqüents?
Les patologies més habituals relacionades amb la veu són l’afonia i la disfonia.
L’afonia és la impossibilitat total de verbalitzar paraules, tot i que normalment és temporal i el seu origen pot ser físic, i en altres ocasions també pot ser per alteració psíquica.
La disfonia o ronquera és l’alteració de la veu pel que fa a les seves característiques de to, intensitat… La seva causa pot ser funcional, orgànica i, a vegades, mixtes. En les funcionals no hi ha una causa o lesió que es pugui identificar, i el seu origen és, fonamentalment, per una inadequada utilització de la veu i/o unes inadequades condicions ambientals. Les d’origen orgànic són causades per lesions identificables com laringitis, nòduls, pòlips, edemes, neoplàsies, etc.
Qui està més exposat/da a les alteracions de la veu?
Hi ha tot un seguit de professions que provoquen més risc de patir alteracions de la veu. Són aquelles en què la forma principal per desenvolupar la seva activitat laboral és la comunicació oral: professionals de l’ensenyament, del cant, actors… I, qualsevol professional per a qui la veu sigui imprescindible per desenvolupar la seva feina: operadors de telefonia, traductors, locutors, treballadors socials, advocats, venedors, guies i, en general, tothom qui té contacte amb el públic.
Factors de risc que influeixen en les alteracions de la veu
Hi ha factors de risc, tant ambientals com personals, que poden influir o ser els causants de les alteracions de la veu:
- El grau d’humitat (tant la manca com l’excés)
- La temperatura (tant l’excés de fred com el de calor)
- La ventilació inadequada (corrents d’aire, aire condicionat, manca de ventilació…)
- Els irritants químics (contaminació, pols, ambientadors…)
- Els contaminants biològics (fongs, àcars, virus, bacteris…)
- El tabac (irrita les cordes vocals)
- El consum d’alcohol (provoca deshidratació de les cordes vocals i de les mucoses)
- Els ambients o llocs excessivament sorollosos
- Els menjars excessivament freds o calents
- Certs medicaments (inhaladors…)
- Alguns aliments (greixos, excés de condiments, cafè…, per una possible producció de reflux)
- Les situacions d’estrès
- La deshidratació de la gola
- Quan hi ha antecedents d’haver patit disfonies en la infància i episodis de faringitis, rinitis…
Com podem prevenir les alteracions de la veu?
- No fumar i evitar l’exposició al fum
- Limitar el consum de begudes alcohòliques i de cafè
- Hidratar-se abundantment, bafs, etc.
- Evitar els aliments picants i els menjars abundants
- Evitar aclarir la gola amb freqüència
- No forçar la veu i establir períodes de descans cada 60-90 minuts, si és possible
- Parlar a poc a poc, utilitzant adequadament les pauses
- Evitar parlar en ambients molt sorollosos
- Evitar respirar per la boca
- Evitar els ambients molt secs produïts per la calefacció i l’aire condicionat
- Fer exercicis de relaxació cervical
- Disminuir la funció vocal utilitzant mitjans tècnics com pissarres digitals, micròfons…
- Fer un descans adequat
Exercicis per a preparar la veu
Fer exercicis d’escalfament vocal:
- Realitzar estiraments de coll
- Exercitar la musculatura facial amb desplaçaments de la llengua, fer massatges als pòmuls i les galtes repetidament
- Fer exercicis respiratoris amb inspiracions profundes pel nas, retenir l’aire uns instants i expulsar-lo doblegant el cos cap a endavant
- Fer exercicis de vibració lingual i labial per escalfar la veu
Es recomana que en cas de patir qualsevol alteració de la veu o disfonia de més quinze dies de durada, es consulti amb l’especialista otorinolaringòleg per poder dur a terme una completa exploració i, així, poder descartar afeccions orgàniques.
Aprofitem per a recomanar-te la lectura del nostre article ‘Com hem de tenir cura de la nostra veu’ i el nostre vídeo ‘Afonies’ en el que t’oferim pautes perquè puguis prevenir les alteracions de la veu, com afonies, disfonies o ronqueres.
Doctor Joan Francesc Hernández Terradas
Coordinador Mèdic de Grans Comptes
Direcció de Gestió de Mutualista