En el nostre entorn existeixen substàncies que poden influir en el desenvolupament del cos humà i en les seves accions internes, són les anomenades substàncies alteradores endocrines. La major part de la població mai ha sentit parlar d’elles, o desconeix els problemes de salut que poden derivar de l’exposició a aquestes.
Però que són els alteradors endocrins, també coneguts com a disruptors endocrins? Segons el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) i l’Organització Internacional del Treball (OIT), els defineixen com “una substància exògena[1] o barreja d’elles que altera les funcions del sistema endocrí i, en conseqüència, provoca efectes adversos per a la salut en un organisme intacte o la seva progènie o en (sub)poblacions”.
Perquè una substància sigui considerada un alterador endocrí, ha de complir els criteris que s’enumeren a continuació:
- Mostrar un efecte advers en un organisme intacte o en la seva descendència, produint un canvi en la morfologia, fisiologia, creixement, desenvolupament, reproducció o durada de la vida d’un organisme.
- Tenir un mode d’acció endocrí, és a dir, alterar el funcionament del sistema endocrí.
- Crear un efecte advers a conseqüència del mode d’acció endocrí.
[1] No es troben de manera natural en l’organisme.
Els alteradors endocrins una vegada estan en contacte amb el cos humà poden generar efectes adversos per a la salut, en el sistema reproductor masculí i femení, en els òrgans hormono dependents[2], en el desenvolupament del sistema neurològic, en el metabolisme de l’organisme i en el sistema neuroimmunològic.
Les vies de contacte dels alteradors endocrins amb els éssers humans poden ser:
- Digestiva: pel consum d’aliments i aigües contaminades (Ex. per l’ús de pesticides, herbicides en les etapes de fabricació, per l’addició de conservants, per l’ús d’envasos plàstics, etc.).
- Dèrmica: a través de l’absorció de la pell (Ex. perfums, productes cosmètics, pastes de dents, desodorants, gels hidroalcohòlics, cremes de protecció solar, etc.).
- Respiratòria: per inhalació (Ex. pintures, pols, inhalació de gasos i partícules en l’aire etc.).
- Transferència biològica: a través de la placenta i la lactància.
- Intravenosa/parenteral: en entorns hospitalaris.
[2] Òrgans que depenen de les hormones.
Aquestes substàncies són presents també en l’entorn laboral, sent les més habituals:
- Fitosanitaris i biocides
- Dioxines
- Alquilfenoles
- PCBs (bifenils policlorats)
- HCB (Hexaclorobenceno)
- Ftalats
- BPA o Bisfenol A
- Parabens
Per això, des d’egarsat hem elaborat una guia per poder entendre de manera senzilla els principis bàsics dels alteradors endocrins, la seva ubicació en l’entorn laboral, com identificar-los i aplicar mesures preventives per a minimitzar la seva exposició.
Contacta amb nosaltres a través de gestpreven@egarsat.es si vols sol·licitar assessorament individualitzat en aquesta matèria.