Què és una al·lèrgia?
L’al·lèrgia es defineix com una resposta inapropiada o exagerada del sistema immunològic davant de substàncies que el sistema immunitari d’algunes persones reconeix com a nocives, i que en la majoria de les persones no causen cap reacció (al·lèrgens). No es coneix amb exactitud perquè un individu es sensibilitza i un altre no. A banda de l’al·lergen, hi ha altres factors que afavoreixen una possible sensibilització com pot ser la història prèvia d’atòpia, una història d’hiperactivitat bronquial preexistent, hàbit de fumar…
Què provoca l’al·lèrgia?
Les al·lèrgies apareixen quan el sistema immunitari reacciona davant d’una substància estranya (com el pol·len, el verí d’abelles o la caspa de les mascotes) o un aliment que no provoca una reacció a la majoria de les persones. El teu sistema immunitari, que és el sistema de defensa del teu cos, produeix substàncies conegudes com a «anticossos» que combaten els gèrmens o al·lèrgens, responent així a una falsa alarma. Els al·lèrgens poden ser naturals (pol·len, aliments…) o sintètics (làtex, medicines, etc.).
Quins són els tipus d’al·lèrgies més comunes?
Les al·lèrgies més comunes són les produïdes per les substàncies següents:
- Pol·len.
- Làtex.
- Àcars de la pols.
- Espores de floridura.
- Caspa d’animals.
- Aliments.
- Picades d’insectes.
- Medicines.
- Exposició al sol.
Els símptomes més habituals a les al·lèrgies són:
- Congestió nasal.
- Picó.
- Rinorrea (augment de mucositat nasal).
- Esternuts.
- Granellades.
- Edema (inflor).
- Llagrimeig i envermelliment dels ulls.
- Tos seca.
- Xiulets al pit en respirar.
- Dificultat respiratòria (dispnea).
Les al·lèrgies més perilloses
El grau en què el nostre cos reacciona a les al·lèrgies pot anar de lleu a sever, sent l’anafilaxi la reacció més perillosa que es pot desencadenar. La seva gravetat és deguda al fet que pot involucrar a diversos sistemes del cos, podent arribar a ser potencialment fatal si no es tracta a temps. Consisteix en una reacció al·lèrgica extremadament greu que afecta tot l’organisme i s’instaura al cap de pocs minuts d’haver estat exposat a l’al·lergen; una reacció “explosiva” del sistema immune cap a un agent extern. La causa més freqüent és l’al·lèrgia a medicaments, al·lèrgia a verí de vespa, al·lèrgia a aliments i, finalment, al·lèrgia al làtex. Requereix una atenció mèdica immediata.
Tot i l’alta incidència de malalties al·lèrgiques, aquest quadre és molt poc freqüent, la seva incidència s’estima en un 1% de la població.
Les al·lèrgies més freqüents a l’àmbit laboral
Quan l’al·lergen es troba en l’àmbit laboral, podem parlar, en funció de la simptomatologia manifesta, de:
- Asma laboral.
- Rinitis ocupacional.
- Dermatosi o dermatitis de contacte.
A l’àmbit laboral, els símptomes solen anar empitjorant al llarg de la setmana laboral, al lloc de treball, i millorar els caps de setmana, vacances o dies de descans, quan el treballador deixa d’estar exposat al que li produeix l’al·lèrgia. Tot i això, si l’exposició es produeix d’una manera continuada, arriba un moment en què el treballador/a té símptomes crònics que no milloren en els períodes de descans.
El reconeixement de la malaltia professional, independentment que sigui amb baixa o sense, ho realitza l’entitat que gestiona les contingències professionals (generalment la Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social).
El fet que una al·lèrgia sigui reconeguda com a derivada de la feina suposa una sèrie d’actuacions en l’àmbit preventiu enfocades a minimitzar/erradicar el risc existent, tant per al treballador en qüestió com per a la resta de companys exposats.
Mesures preventives a l’àmbit laboral
- Evitar els riscos i substituir el que és perillós pel que comporti poc o cap perill.
- Avaluar els riscos que no es poden evitar i planificar la prevenció.
- Adoptar mesures que anteposin la protecció col·lectiva a la individual.
- Informar i donar formació a tots els treballadors amb l’objectiu que coneguin els riscos a què estan exposats amb relació als agents al·lergògens, les activitats preventives adoptades per evitar o minimitzar l’aparició d’al·lèrgies laborals, i les mesures d’actuació en cas d’emergència (reacció al·lèrgica, xoc anafilàctic, etc.).
- Mesures organitzatives i protecció col·lectiva.
- Mesures higièniques.
- Equips de protecció individual.
- Vigilància de la salut.
- Seguiment i registre.
És recomanable acudir a l’al·lergòleg
- És recomanable acudir a l’al·lergòleg en el moment en què es presenti qualsevol símptoma o sospita d’algun patiment al·lèrgic.
- Els símptomes de l’al·lèrgia dependran de l’al·lergen, el temps d’exposició, la quantitat i la via d’accés a l’organisme, així com la resposta de l’organisme a aquesta exposició, entre altres factors.
- El professional de la salut podrà, mitjançant una bateria de proves entre les quals es poden trobar, analítiques de sang, proves percutànies…, definir el diagnòstic concret, el grau d’afectació i determinar les pautes d’actuació en cas d’exposició, així com el tractament a seguir en cada cas.
- Davant del diagnòstic d’una al·lèrgia, és important tenir en compte les al·lèrgies creuades o reactivitat creuada, que es produeixen entre diferents elements que comparteixen algunes proteïnes estructuralment similars o biològicament relacionades. És habitual trobar al·lèrgies creuades als fruits secs, certs mariscs i medicaments.
- En aquests casos és recomanable fer un seguiment evolutiu per detectar canvis o noves al·lèrgies vinculades.
Si t’ha agradat la lectura, et recomanem els nostres següents articles relacionats:
