El Dia mundial de la Seguretat del pacient, establert per l’Assemblea Mundial de la Salut en 2019 se celebra cada any el 17 de setembre per a donar a conèixer aquest tema a tot el món, fomentant així la col·laboració de la població perquè l’actuació de la salut sigui més segura promocionant la prevenció i reduint els danys causats als usuaris. La seguretat del pacient es pot desenvolupar des de diferents aspectes i cada any pren rellevància un tema que ens ajuda a millorar aquests aspectes.
Aquest any, l’OMS es reafirma amb un repte ja llançat en el 2017. La medicació sense mal, i des d’Egarsat, sensibilitzats i compromesos amb aquesta necessitat ja ha realitzat accions que ajuden a aconseguir aquest objectiu. Recentment s’estan duent a terme cursos formatius als nostres facultatius sobre la redacció d’informes mèdics on s’emfatitza la necessitat de redactar informes clars i comprensibles per a qualsevol pacient on, sobretot quedin clarament identificats els tractaments farmacològics i pautes a continuar ajudant a aconseguir el nostre objectiu principal, una medicació segura, una medicació sense mal.

No obstant això, conscients del gran paper que juguem tots en la seguretat del pacient en una medicació sense mal, l’OMS ens anima a empoderar als pacients i a les famílies perquè s’impliquin activament en l’ús dels medicaments. I és que totes les persones a partir d’una certa edat, hem estat pacients d’alguna malaltia, ja sigui orgànica o psíquica, l’afectació de la qual ha requerit de l’ús d’un tractament.
A vegades aquest tractament ha estat farmacològic. És un fet indiscutible que pràctiques de medicació poc segures i errors de medicació figuren entre les principals causes de danys evitables en l’atenció de salut a tot el món i és feina de tots, participar i col·laborar per a minimitzar els errors produïts. En aquesta missió, apel·lem al paper del pacient i familiars per a aconseguir un ús segur i adequat dels medicaments. Tots han d’implicar-se de manera activa per a garantir un millor ús dels fàrmacs.
Per a aconseguir aquest repte, és important que el pacient informi al personal sanitari de totes aquelles malalties que presenta (conegudes) i tractaments farmacològics que pren habitualment, així com de les al·lèrgies que presenti (tant farmacològiques com alimentàries ja que aquestes, a vegades, també poden interaccionar amb la presa i/o administració de fàrmacs. S’ha de tenir en compte que els fàrmacs, per ells mateixos o en interaccionar amb uns altres en el nostre organisme, poden agreujar patologies preexistents o desestabilitzar-les. Exemples són pacients amb diabetis o hipertensió arterial. Hi ha multitud de fàrmacs que poden empitjorar el curs evolutiu d’aquestes malalties cròniques. Altres fàrmacs habituals són els anticonceptius orals.
D’altra banda, és imprescindible evitar l’automedicació, per la gran repercussió i efectes negatius que pot comportar-nos tant a nosaltres com a la societat.
Davant una prescripció farmacològica el pacient ha de disposar d’una documentació clau. En aquesta documentació s’ha de:
- Especificar-se clarament i amb lletra llegible el nom comercial i genèric del fàrmac a prendre. El pacient ha de saber i entendre el perquè d’aquesta prescripció.
- Indicar-se la dosi que s’ha de prendre (evitant les sigles) i especificant clarament les preses que han de realitzar-se diàriament.
- Indicar la durada del tractament: Fins quan ha de prendre’s la medicació.
- Especificar-se pautes importants (abans o després dels menjars, 30 minuts abans de ficar-se al llit, en dejú…).
- Ressaltar si cal evitar el consum o l’associació d’alguna mena d’aliment o beguda amb el fàrmac.
El pacient ha de conèixer quins són els senyals d’alerta més habituals que són indicatives de necessitat de suspendre el tractament i consultar al servei mèdic (nàusees, vòmits, Rush cutani…).
També és important conèixer efectes secundaris que manquen d’importància, que poden espantar als consumidors (restrenyiment, canvi en el color de l’orina…).
Aconseguir sensibilitzar a pacients i familiars, del gran paper que exerceixen en controlar aquestes simples pautes, és imprescindible per a aconseguir una prescripció segura… una medicació sense mal.