Ús prudent dels antibiòtics

Una breu història dels antibiòtics

La lluita contra les infeccions la podem documentar des de fa més de 2.500 anys a la Xina, on es tractaven infeccions cutànies aplicant fulles de soja on havia crescut una floridura verda. L’any 1.901, Paul Ehrlich (1854-1915) desenvolupa el salvarsan (arsfenamina) que va ser el primer tractament efectiu per a la sífilis, de manera que es pot considerar com la primera droga dissenyada per curar una malaltia i el principi de la quimioteràpia antibiòtica.

Sens dubte, la imatge més reconeguda quan ens referim als antibiòtics és la d’Alexander Fleming (1881-1955), descobridor de la penicil·lina l’any 1928, tot i que no va ser introduïda fins l’any 1942 després del desenvolupament i investigació dels seus col·legues universitaris Howard Florey (1898-1968) i Ernst Chain (1906-1979), amb qui comparteix el premi Nobel atorgat el 1945.

L’any 1932, Gerard Domagk (1895-1964) va descobrir les sulfamides amb efecte antibiòtic (Prontosil), posteriorment, l’any 1944 Selman Waksman (1888-1973) va desenvolupar la estreptomicina. És a partir de la dècada dels 50, quan comencen a aparèixer nous antibiòtics fins a completar un vast arsenal en contínua investigació.

Els antibiòtics han salvat milions de vides des de fa dècades, però el seu ús indiscriminat en patologies banals no bacterianes o el seu ús inadequat, està provocant resistències sense precedents en alguns dels tractaments més comuns, perquè els fan ineficaços en les patologies que anteriorment sí que ho eren.

Resistència als antibiòtics

Les resistències bacterianes als antibiòtics són, segons l’OMS, una de les deu amenaces principals per a la salut. L’ús indiscriminat dels antibiòtics ha comportat un augment de les resistències, que ocasionen cada any més de 33.000 morts a Europa i més de 700.000 al món.

La resistència pot ser natural, provenir de mutacions o bé originada per la transferència de gens. Es produeix un augment de les resistències si els antibiòtics es fan servir innecessàriament, si les dosis són insuficients, o si se suspèn el tractament prescrit abans de complir el temps necessari. Són els bacteris que es tornen resistents, no les persones.

L’ús indegut o inadequat d’antibiòtics en l’home i en la indústria veterinària està accelerant aquest procés. L’any 2011 Espanya era el segon país d’Europa amb major consum d’antibiòtics, darrere de França. És un consum fonamentalment estacional que comprena els períodes de novembre a febrer en el nostre hemisferi, d’acord amb la disminució de temperatura i l’augment de les infeccions pròpies de l’hivern.

La major part de les prescripcions d’antibiòtics es produeix en l’àmbit extrahospitalari i arriba, aproximadament, al 90% del total. El Sistema Mundial de la Resistència als Antibiòtics – depenent de l’OMS (GLASS) – va emetre, en el seu Informe de 2018, un avís en el qual ratificava que algunes de les més freqüents i perilloses infeccions en el nostre medi són farmacoresistents.

antibioticos
Bon ús dels antibiòtics

La bona utilització dels antibiòtics és fonamental, perquè el seu ús indiscriminat és un dels factors més importants que contribueix a la seva resistència bacteriana.

Els antibiòtics només estan indicats quan l’origen de la malaltia és a causa d’una infecció bacteriana.

No actuen en les infeccions víriques que són el 80% de les originades en el període hivernal (grip, refredats de vies altes, nas, gola, oïdes, pulmons…) perquè la majoria de les infeccions respiratòries no requereixen tractament antibiòtic, ja que són de causa vírica. Tampoc són útils per als paràsits ni els fongs, els quals ja tenen un tractament específic.

La valoració mèdica és sempre fonamental i necessària a l’hora de prescriure un tractament que inclogui antibiòtics. D’aquesta forma s’establirà un diagnòstic precís i es tindran en compte, a més, altres factors com: l’edat, les possibles patologies associades, les complicacions, els possibles efectes secundaris, al·lèrgies… que sempre cal considerar abans de la prescripció de qualsevol fàrmac i, en aquest cas, dels antibiòtics.

No són eficaços per al tractament dels processos febrils sense un clar diagnòstic d’infecció bacteriana.

És necessari una prescripció mèdica actualitzada per adquirir antibiòtics a les farmàcies i no cal guardar-ne restes d’anteriors prescripcions, encara que sigui per patologies similars, ni tampoc donar-los a familiars o amics, encara que tinguin simptomatologia semblant, i encara menys als infants.

Mai s’ha de fer automedicació amb els antibiòtics. És molt important que la població entengui que els antibiòtics només cal prendre’ls sota prescripció mèdica.

S’han de prendre les dosis adequades, mantenint la pauta i el temps recomanat pel facultatiu/va.

No s’ha de suspendre mai el tractament, encara que desapareguin els símptomes, fins que no finalitzi el temps prescrit.

S’ha tenir en compte que els antibiòtics poden provocar efectes secundaris o al·lèrgies i de vegades importants com: picors, erupcions cutànies, diarrees, inflor de cara, ofecs…  Si es produïssin, cal comunicar-ho immediatament al metge prescriptor/a.

El/la metge sempre ha de tenir en consideració certes circumstàncies personals abans de prescriure antibiòtics com: embaràs, lactància, al·lèrgies, patologia renal, hepàtica, etc.

És fonamental realitzar el tractament antibiòtic de manera responsable, ja que això pot contribuir a frenar l’aparició de bacteris resistents i així s’aconsegueix que segueixin sent eficaços.

Són importants les mesures de prevenció de les diverses infeccions: administració de vacunes, rentat de mans, manipulació higiènica dels aliments i altres formes de prevenció. I, és així com es pot contribuir a la disminució de l’ús d’aquests apreciats fàrmacs.

El futur dels antibiòtics depèn de tots

DRJoanFrancesc

Doctor Joan Francesc Hernández Terradas

Coordinador Mèdic de Grans Comptes
Direcció de Gestió del Mutualista