L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix el xarampió com una malaltia vírica molt contagiosa causada per un virus que afecta sobretot als nens i que normalment sol transmetre’s a través del contacte directe i de l’aire.
Els seus símptomes són febre alta, congestió nasal, tos, ulls plorosos i erupcions en la pell de color vermellós i d’extensió variable. L’erupció apareix dies després de la febre, comença en la cara i s’estén després per tot el cos.
Quina és la situació actual?
Els casos de xarampió s’han multiplicat per tres a l’any 2019 respecte el 2018 a nivell mundial. De fet, l’OMS ha advertit que la propagació de la malaltia del xarampió s’està produint a una velocitat vertiginosa convertint-se en una gran amenaça per a la salut.
En concret a Europa, països com Regne Unit, Grècia, Albània i República Txeca, han perdut el seu estatus de països lliures de xarampió.
Vacunació
Pel que fa a la vacuna del xarampió, hem de tenir present que és altament efectiva, perquè mentre abans, cada dos o tres anys es produïen dos milions de morts anuals en el món per aquesta malaltia, amb la seva introducció en el mercat aquesta xifra es va aconseguir reduir de forma espectacular, sobretot als països més desenvolupats. No obstant això, la disminució de les cobertures de la vacunació ha fet que aquesta malaltia, que es creia eliminada, hagi tornat a ressorgir.
En aquesta línia, la manera d’evitar la transmissió del xarampió és aconseguir i mantenir en el 95% la cobertura de vacunació amb dues dosis, perquè la disminució de la cobertura vacunal no només té efectes directes sobre la persona no vacunada, sinó que també afecta de forma indirecta a la resta de població que no està vacunada.
A Espanya existeix un alt grau de vacunació. De fet, les dades corresponents a 2018 revelen que la cobertura aconseguida amb la primera dosi de vacuna administrada als 12 mesos és del 97,1% i del 94,1% en la revacunació, variant aquest percentatge d’unes comunitats autònomes a unes altres.
Quines persones adultes han de vacunar-se?
Tant el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar com l’Associació Espanyola de Vacunologia indiquen que s’han de vacunar els adults nascuts entre 1970 i 1980 que no hagin patit el xarampió o no s’hagin vacunat prèviament contra el xarampió amb dues dosis de vacuna.
D’altra banda, s’assumeix que aquelles persones nascudes abans de 1970 han patit el xarampió i que les persones nascudes després de 1980 és molt probable que tinguin administrades les dues dosis de la vacuna. Tot i així, és recomanable revisar el calendari de vacunació per a assegurar-se. Pel que fa al col·lectiu d’embarassades, cal recordar que han d’esperar a que finalitzi l’embaràs per a poder-se vacunar.
Cal destacar que, quan s’ha passat el xarampió, ja no és necessari vacunar-se ja que només pot patir-se una vegada en la vida.
En què consisteix la vacunació?
A Europa, la vacuna del xarampió s’administra formant part de la vacuna coneguda com a triple vírica (xarampió, rubèola i parotiditis), i consisteix en l’administració de dues dosis, amb un interval d’un mes com a mínim entre ambdues.
És necessari recordar que la millor forma de prevenir la malaltia i aconseguir eradicar-la és mitjançant la vacunació. Per això, si has nascut posteriorment a 1970 i no has patit la malaltia o no estàs vacunat amb dues dosis, o bé no tens coneixement de quin és el teu estat vacunal davant el xarampió, consulta amb el teu metge de capçalera la necessitat de vacunar-te.
Equip de Gestió Preventiva
Direcció de Gestió de Mutualista