Hi ha evidència del coneixement i descripció de les malalties dels ulls des de fa més de tres mil·lennis. El document més antic conegut fins ara que tracta de medicina, és el “Papir d’Ebers”, que data aproximadament 1.500 anys a.C, escrit durant la XVIII dinastia de l’antic Egipte i descobert a Luxor en 1862.
En aquest papir escrit en hieràtic, ja es descrivia amb certa precisió un seguit de malalties que afectaven a l’òrgan de la visió i els seus annexos (conjuntivitis, leucomas, estrabisme, tracoma, mussol, carcinoma, ectropi, entre d’altres). Prèviament, en el codi d’Hammurabi, gravat en una estela de diorita (antiga Mesopotàmia al voltant de 1752 a.C) s’esmenten 282 lleis, una d’elles inclou les lesions als ulls, i les conseqüències legals per als guaridors, segons si els resultats obtinguts eren favorables o no.
Tot això implica l’interès que, des de temps immemorials, ha tingut l’òrgan de la visió, per ser el sentit mitjançant el qual obtenim majoritàriament la informació del nostre entorn.
El passat 12 d’octubre es va commemorar el Dia Mundial de la Vista. Segons dades recents dades de l’Organització Mundial de la Salut, s’estima que al món hi ha aproximadament 1.300 milions de persones que tenen alguna forma de deficiència visual, de les quals aproximadament 40 milions són cegues. A Espanya, el nombre d’invidents és d’aproximadament 70.750 persones.
Patologies oculars més freqüents
Els defectes de refracció
Presbícia
Primera causa de dèficit visual en la població major de 45 anys, és progressiva fins aproximadament els 65 anys. Està causada per l’enduriment del cristal·lí ocasionat per l’envelliment, el que implica la pèrdua de capacitat per enfocar objectes propers. Es manifesta com visió borrosa a una distància de lectura normal, es pot associar a cefalees i cansament ocular. Altres factors com diabetis, hipermetropia, esclerosi múltiple o malalties vasculars poden ocasionar presbícia prematura en menors de 40 anys. També l’ús de certs medicaments pot accelerar la presbícia, com antidepressius, antihistamínics i diürètics. La correcció de la refracció s’aconsegueix amb lents.
Miopia
Ocasiona dificultat de visió llunyana i té un important factor hereditari. Sol fer-se evident durant la infantesa i cursa de forma progressiva fins a l’adolescència amb tendència a l’estabilització en l’edat adulta. El seu tractament és amb lents o cirurgia. Menys freqüent és la miopia maligna, de caràcter hereditari i alteracions estructurals de l’ull. L’evolució és ràpida i pot ocasionar hemorràgies i/o despreniments de retina.
Hipermetropia
Dificultat de visió propera ocasionada per un ull de mida curta, el que implica una dificultat d’enfocament dels objectes propers. Igual que la miopia també té una base hereditària. La seva correcció s’aconsegueix amb lents o cirurgia.
Astigmatisme
Es caracteritza per una visió distorsionada produïda quan la còrnia no té la mateixa curvatura en tots els seus eixos. Té un component hereditari. També pot aparèixer combinat amb la miopia i la hipermetropia. La seva correcció s’aconsegueix amb lents o cirurgia.
La miopia, hipermetropia i astigmatisme són altres defectes de refracció comuns i habitualment són d’aparició primerenca.
Cataractes
Les cataractes són opacitats que es produeixen en el cristal·lí, són evolutives en el temps de forma lenta i es produeixen amb més freqüència en l’edat avançada. Es produeix distorsió de la visió, borrositat, enlluernaments, etc. És la causa més freqüent de ceguesa reversible, ja que la cirurgia és molt efectiva en aquestes situacions. Hi ha una sèrie de factors de risc com la diabetis, el tabaquisme, ús de certs medicaments, edat avançada, etc.
Glaucoma
El glaucoma es produeix per l’augment de la pressió intraocular ocasionant lesió del nervi òptic i provocant una disminució del camp visual i, fins i tot, arribar a la ceguesa si no és detectat de manera immediata i tractat adequadament. És evolutiu en el temps i no provoca simptomatologia immediata, el que implica un retard en el seu diagnòstic. Hi ha un seguit de factors de risc que cal considerar com els antecedents familiars, la miopia alta, la raça negra, diabetis, hipertensió arterial, etc.
Retinopatia diabètica
És una de les complicacions més freqüents de la diabetis mal controlada, que ocasiona dany en les cèl·lules de la retina provocant lesions hemorràgiques. De vegades no es produeix simptomatologia fins que les lesions són de certa entitat, podent fins i tot arribar a la ceguesa en casos avançats. El tractament és complex i mereix un continu seguiment per part de l’especialista. És fonamental un diagnòstic immediat de la diabetis i un tractament i control estricte de la malaltia de base.
Degeneració macular associada a l’edat (DMAE)
És una acumulació de substàncies de rebuig que prové de les cèl·lules, cons i bastons. Aquestes substàncies formen el que s’anomenen druses, que apareixen com detritus groguencs formats per lípids, i que es dipositen a la màcula, que és la zona que ens proporciona la visió més precisa. La DMAE és la principal causa de ceguesa en persones majors de 65 anys que viuen al món desenvolupat. S’han descrit diversos factors de risc com la dislipèmia, hipertensió arterial, hàbit tabàquic, alcohol, diabetis, obesitat, edat avançada, exposició al sol, factors genètics, etc.
Recomanacions per a conservar la visió en bon estat
La revisió oftalmològica és fonamental, tot i que s’han de tenir en compte les freqüències de visita segons l’edat i si ja hi ha o no patologia visual diagnosticada prèviament.
La primera visita es recomana als 4 anys de vida, si és que anteriorment no s’han detectat signes de problemes visuals. Revisions periòdiques en l’edat escolar són recomanables anualment per valorar l’agudesa visual.
Arribada l’adolescència, els defectes de refracció com la miopia i altres afeccions solen debutar per la qual cosa es recomana una valoració i exploració completa. Si no es detecten problemes visuals, les revisions es poden espaiar fins als 35-40 anys, que és quan podem detectar de forma precoç problemes visuals asimptomàtics, com augment de tensió intraocular, etc.
A partir de 40-45 anys, comencen a aparèixer els problemes visuals propis de l’edat com la presbícia, de manera que les revisions es fan molt recomanables per tal de prevenir i evitar futures complicacions.
A partir dels 60-65 anys, resulta imprescindible una revisió oftalmològica anual ja que els defectes visuals es fan més presents i es poden objectivar defectes futurs com cataractes, degeneració macular, glaucoma, etc.
La salut visual mereix una sèrie de cures amb hidratació adequada i una contribució de nutrients, vitamines i antioxidants. Aquests nutrients els trobem a les fruites i verdures riques en Vitamina A, Vitamina C, luteïna, etc. És recomanable que la dieta contingui pastanagues, espinacs, kiwi, bròquil, cítrics i vegetals de fulles verdes, entre d’altres.
Doctor Joan Francesc Hernandez Terradas
Coordinador Mèdic de Grans Comptes
Direcció de Gestió Mutualista
Si t’ha agradat la lectura, et recomanem els següents articles relacionats:
