Motiu extremadament freqüent de consulta mèdica entre la població general, representa gairebé un 25% de consultes ambulatòries. L’astènia, del grec “asthéneia“, es defineix com la falta o decaïment de forces caracteritzat per apatia, fatiga física o absència d’iniciativa, no necessàriament associada a una activitat física. És més freqüent en dones que en homes i es dóna amb més freqüència entre la tercera i quarta dècada de la vida. Aquesta situació provoca una disminució, tant de l’activitat laboral com del desenvolupament d’activitats de la vida quotidiana.
L’astènia és un símptoma inespecífic i pot ser produït per un enorme ventall de malalties i amb un espectre de gravetat molt variable, ja que pot donar-se en patologies banals o ser una primera manifestació d’una malaltia de rellevància. Això implica que no se li ha de restar importància i cal fer una consulta mèdica quan es manifesta i la durada no cedeix en un temps prudencial i/o va acompanyada d’altres símptomes d’alarma.
Causes d’astènia
Existeixen múltiples causes que poden originar astènia:
Les fisiològiques o funcionals: Hi estan incloses les causes psiquiàtriques (ansietat, depressió, trastorns alimentaris…), les psicosocials (problemes familiars, dol, mudança, pèrdua d’ocupació…), les alteracions de la son (apnees…), les tòxiques (alcohol, drogues, medicaments…), i altres (postpart, fibromiàlgia…).
Les de causa orgànica: Les més destacables en aquest grup són les causes endocrí-metabòliques (diabetis, alteracions tiroïdals), les malalties cròniques-inflamatòries (reumatològiques, autoimmunes, càncer…), les malalties infeccioses (hepatitis, virasi, tuberculosi…), les malalties cardíaques (insuficiència cardíaca), anèmies i altres.
Davant d’una astènia perllongada, cal tenir en compte uns signes d’alarma que poden orientar l’origen de la causa i que sempre s’han de consultar: la pèrdua de pes, l’augment de ganglis limfàtics, les apnees de la son, els signes de malaltia cardíaca o respiratòria, la disfàgia (dificultat a l’empassar), les rectorràgies (pèrdua de sang vermella sola o barrejada amb la femta), els nòduls i els signes d’inflamació, són alguns dels símptomes que sempre cal estudiar en profunditat per arribar a un diagnòstic etiològic.
Existeix un quadre simptomàtic que es denomina astènia primaveral i que es caracteritza per una sèrie de símptomes no clarament definits com: fatiga, debilitat, pèrdua de libido, pèrdua de gana, dificultat de concentració, alteracions de la son, marejos, hipotensió arterial, alteracions d’ànim, irritabilitat… i que sol coincidir amb l’estació primaveral. És un trastorn adaptatiu passatger, banal i limitat en el temps. La major insolació, l’augment de la temperatura i la humitat relativa, l’augment de la pressió atmosfèrica, el canvi d’horari, poden provocar una modificació de les activitats i rutines diàries. Tot això pot induir una alteració dels ritmes circadians. El nostre “rellotge biològic” que s’encarrega de regular la son, la gana, la temperatura corporal i la secreció hormonal, pot desincronitzar-se i provocar canvis, entre d’altres, en la secreció d`hormones i neurotransmissors, principalment de melatonina, endorfines, cortisol i serotonina.
Encara que l’astènia primaveral no té la consideració de malaltia pròpiament dita, s’inclou en els anomenats trastorns estacionals afectius. Es produeixen majoritàriament, en dones i en una franja d’edat compresa entre els 20 i els 50 anys. Sempre s’haurà de diferenciar amb altres alteracions de l’estat d’ànim de més entitat com la depressió, ja que hi ha simptomatologia similar que, en certs aspectes, poden confondre el diagnòstic. L’astènia primaveral és de curta durada, banal i limitada en el temps.
El tractament no ha d’incloure fàrmacs, ja que és una afecció normalment autolimitada i que dura poc. Si que podem implementar una sèrie de mesures higiènic conductuals i dietètiques que ajuden a superar aquesta situació de manera més ràpida.
- Higiene de la son. Respectar uns horaris fixos per anar a dormir i aixecar-se, mantenint un temps adequat de son, amb un mínim de set hores i en un ambient relaxat i amb una temperatura adequada.
- Fomentar les activitats a l’aire lliure aprofitant la llum solar. El Sol promou la producció de melatonina i la síntesi de serotonina, millorant l’estat d’ànim.
- Exercici físic moderat regular, perquè ajuda -en certa manera- a eliminar l’estrès i a facilitar la conciliació de la son.
- Evitar els hàbits tòxics com tabac, alcohol, somnífers i altres… Cal evitar tractaments estimulants sense supervisió mèdica.
- Fomentar els exercicis de relaxació.
- Dieta saludable alta en fibra; baixa en greix, hidrats de carboni i amb abundància de fruites i verdures. És bo prioritzar el peix blau i evitar el consum excessiu de carns i de fregits. S’ha de moderar el consum d’alcohol, de cafè i d’infusions excitants.
- Hidratació adequada: més de 1,5 litres d’aigua al dia.
- Quan la dieta no és l’adequada es pot produir un dèficit vitamínic, per la qual cosa es recomana una aportació complementària de minerals i vitamines, sempre sota consell i supervisió del/la metge o farmacèutic.
Si amb la implementació d’aquestes mesures higiènic dietètiques no es produeix una millora en dues o tres setmanes, és aconsellable sol·licitar consulta mèdica.
És ben sabut per refranys populars que “La primavera la sang altera”
Si t’ha agradat la lectura, et recomanem els següents articles relacionats:
