Prevenció i detecció del càncer

Segons The Global Cancer Observatory, organisme dependent de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) situat a Lió (França), Espanya comptava gairebé amb 46.400.000 habitants l’any 2018, període en el que es van produir 270.363 nous casos de càncer, la qual cosa representava el 0,58% de la població. Al mateix temps, a tot el món, van ser 18.078.957 els nous casos detectats.

A Espanya, per nombre de casos diagnosticats en tots dos sexes, ocupa el primer lloc el càncer colorectal, seguit del de mama, pròstata, pulmó i bufeta. Per sexes, en el cas de l’home, el de pròstata ocupa el primer lloc, seguit del colorectal, pulmó, bufeta i ronyó. En la dona, el de mama ocupa el primer lloc, seguit del colorectal, pulmó, coll uterí i pàncrees.

La importància de la prevenció primària i secundària

Una vegada conegudes les dades, podem deduir que ens trobem davant un problema sanitari de primera magnitud. De tot això cal deduir la importància d’establir estratègies encaminades a promoure la prevenció del càncer. Això es pot aconseguir mitjançant la prevenció primària, és a dir, evitant els factors de risc potencialment inductors o afavoridors del desenvolupament de la malaltia oncològica; i la prevenció secundària, que seria la detecció precoç dels tumors per modificar la possibilitat de desenvolupar la malaltia. S’estima que quatre de cada deu càncers es poden evitar.

El càncer, una malaltia que es pot prevenir

En la prevenció primària és important identificar i evitar els factors de risc. Existeix un evident consens de les situacions que es poden modificar i que estan estretament relacionades amb el desenvolupament de la malaltia. La Comissió Europea, en col·laboració amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va publicar un primer codi contra el càncer l’any 1987, sent l’última actualització la de l’any 2016, i que consta de dotze punts identificables i modificables de factors de risc que s’enumeren a continuació.

ALIMENTACIÓ SALUDABLE

Augmentar la ingesta de cereals integrals, llegums, fruites, verdures i hortalisses. Limitar els aliments hipercalòrics (sucre i greixos d’origen animal). Evitar la carn processada i limitar el consum de carn vermella i l’excés de sal. L’OMS recomana el consum de dues racions al dia de fruita i 2 o 3 de verdures o hortalisses al dia. L’alimentació abundant en vegetals i fruites ens protegeixen davant el risc de patir càncer, malalties cardiovasculars i diabetis.

MANTENIR UN PES SALUDABLE

Tractar de mantenir un índex de massa corporal (IMC) per sota de 25. El sobrepès i l’obesitat estan relacionats amb el risc de patir càncer de còlon, mama, endometri, esòfag, ronyó i vesícula biliar.

LIMITAR O ELIMINAR EL CONSUM D’ALCOHOL

Hi ha evidències contrastades que demostren que el consum d’alcohol augmenta el risc de càncer de la cavitat oral, faringe, laringe, esòfag, fetge, etc. Existeix, a més, un risc augmentat quan es consumeix simultàniament amb el tabac.

REALITZAR EXERCICI FÍSIC

Evitar el sedentarisme i realitzar exercici físic d’intensitat moderada i de manera regular. Segons diversos estudis realitzats, mitja hora d’activitat física tres vegades per setmana proporciona importants beneficis per al nostre organisme.

NO FUMAR

Aproximadament el 30% del total dels càncers estan relacionats d’alguna forma amb l’exposició al tabac. Gairebé el 90% dels càncers de pulmó en l’home són originats pel tabaquisme, el mateix ocorre en les dones en aproximadament el 70%. L’abandonament de l’hàbit de fumar redueix de manera molt significativa el risc de desenvolupar càncer.

VIURE SENSE FUM

Fomentar els espais sense fum tant en la llar com en el lloc de treball, en llocs d’oci, etc. L’exposició al fum del tabac en llocs tancats augmenta la possibilitat de desenvolupar càncer (fumador passiu).

EVITAR EXPOSICIONS PROLONGADES AL SOL

Especialment en nens i adolescents i en persones amb tendència a patir cremades. S’aconsella evitar les cabines de raigs UVA. La llum ultraviolada és la principal font implicada en el càncer de pell. Cal utilitzar protecció solar i evitar l’exposició al sol en hores de màxima insolació.

EVITAR CONTACTE AMB SUBSTÀNCIES CANCERÍGENES EN ELS LLOCS DE TREBALL

Utilitzar sistemes de protecció individual i seguir la normativa de manipulacions i prevenció de riscos si s’ha d’utilitzar substàncies potencialment perilloses. Els factors cancerígens d’origen laboral s’estimen al voltant del 5%, sent origen del càncer de pulmó, bufeta, pleura, laringe, leucèmia, fosses nasals i pell, els que més estan relacionats amb l’activitat industrial/laboral.

EVITAR L’EXPOSICIÓ A RADIACIONS

Fonamentalment de radó, gas radioactiu natural procedent de la descomposició de l’urani, que emana del subsòl i sol acumular-se en les zones baixes dels habitatges, soterranis, garatges, recintes tancats, etc. L’exposició de forma continuada a aquest gas augmenta el risc de càncer de pulmó sent la segona causa després del tabaquisme. Segons l’OMS, s’estima que pot ser el responsable entre el 3% i el 14% dels casos de càncer de pulmó. Millorar la ventilació i segellant pisos i parets de plantes baixes es poden rebaixar de manera important els nivells de radó.

FOMENTAR LA LACTÀNCIA MATERNA

Com més prolongat sigui el temps de lactància, menys probabilitats hi ha de patir càncer de mama ja que actua com a factor protector. Limitar la teràpia hormonal substitutiva també és necessari ja que pot augmentar el risc de càncer de mama, endometri i ovari.

SEGUIR ELS PROGRAMES DE VACUNACIÓ DELS NENS/ES

La vacuna de l’hepatitis B (en nounats) ja que hi ha una clara evidència que la infecció pel virus de l’hepatitis B i C poden induir al desenvolupament de càncer de fetge. La vacunació del virus del papil·loma humà (en les nenes) és recomanable ja que està implicat en el procés d’inducció del càncer ginecològic. És també important prendre mesures preventives davant una altra mena d’infeccions i infestacions amb elevat risc de produir càncer com l’esquistosomiasi, trematodo, etc.

PARTICIPAR EN ELS PROGRAMES DE CRIBATGE DE CÀNCER

Recomanats pels serveis públics de salut i establerts per a una detecció precoç.

Els programes de detecció precoç salven vides

Els mètodes de cribratge o screening que s’utilitzen per a la detecció precoç de càncer, formen part del que s’anomena la prevenció secundària. Una ràpida intervenció pot ser fonamental per modificar la història natural de la malaltia, per això s’utilitzen uns criteris i estratègies segons factors de risc i edat.

A continuació s’enumeren els més importants en relació amb els diferents tipus de tumors on es pot fer el cribratge, encara que no tots amb la mateixa efectivitat i fiabilitat.

  • Cribratge de càncer de mama. L’autoexploració mamària s’aconsella realitzar-la mensualment després de la menstruació, encara que no ha demostrat tenir impacte sobre la mortalitat en aquest tipus de càncer. L’exploració clínica mamària efectuada per especialista pot detectar casos palpables. Les exploracions efectuades amb tècniques d’imatge, mamografia, ecografia, estan recomanades en dones entre 50 i 75 anys de forma biennal, fins i tot ressonància magnètica en dones amb risc de càncer associat a mutacions genètiques en BRC1 i BRC2.

  • Cribratge de càncer colorectal. El test de sang oculta en femta és una prova senzilla i econòmica encara que la seva sensibilitat és limitada. S’aconsella realitzar-la cada dos anys a partir dels 50 anys. És efectiu completant-lo amb altres estratègies. La sigmoidoscòpia flexible i colonsocopia són les proves diagnòstiques que s’han d’utilitzar davant resultats positius en el test de detecció de sang en femta. No es recomana el cribratge abans dels 50 o després dels 75 anys.

  • Cribratge de càncer de cèrvix. La citologia de frotis vaginal (Papanicolau) és efectiva i amb excel·lents resultats. S’aconsella realitzar-la cada tres anys a partir dels 25 anys, i cada cinc anys a majors de 40 anys. A partir dels 65 anys no cal el cribratge si els efectuats anteriorment han estat negatius.

  • Cribratge de càncer de pròstata. La determinació de l’antigen prostàtic (PSA), l’exploració urològica amb tacte rectal i ecografia transrrectal són útils i recomanables efectuades en conjunt. Determinacions normals del PSA no són garantia d’absència de càncer ja que gairebé un terç dels homes diagnosticats de càncer de pròstata presenten valors normals. No existeix doncs una clara recomanació per realitzar el cribratge de càncer de pròstata només amb la determinació de l’antigen prostàtic (PSA) sinó és completada amb una exploració per especialista. Si té valor en els homes amb historial familiar de càncer de pròstata a edat precoç, homes de raça negra i homes amb expectativa de vida major de 10 anys, pel que és convenient fer la determinació en els homes que es trobin entre els 50 i 75 anys.

El Dia Mundial contra el Càncer, que se celebra cada 4 de febrer, té com a objectiu informar, conscienciar i sensibilitzar sobre aquesta malaltia, fomentant la prevenció amb l’objectiu de promoure un diagnòstic precoç i impulsar protocols d’actuació ràpids.

Des d’Egarsat, ens sumem a la causa, avui i tots els dies, centrant el nostre esforç en la prevenció i el control de la malaltia, mitjançant la reducció en l’exposició als factors de risc del càncer i la millora en l’accés al diagnòstic precoç i tractaments adequats.

DRJoanFrancesc

Doctor Joan Francesc Hernández Terradas

Coordinador Mèdic de Grans Comptes
Direcció de Gestió del Mutualista