El dolor i el seu tractament

Print Friendly, PDF & Email

El dolor és el motiu de consulta que amb més freqüència reben els professionals de la medicina. A Espanya, suposa gairebé el 50% de les consultes en Atenció Primària. Inherent a la pròpia vida, el dolor acompanya la humanitat al llarg de tota la seva existència. És una alarma imprescindible per evitar el dany corporal però pot arribar a convertir-se en un veritable suplici per a qui el pateix. El dolor no és només una mala experiència somàtica, sinó que també ho és emocional.

Acadèmicament, l’Associació Internacional per a l’Estudi del Dolor fundada el 1974 (IASP per les seves sigles en anglès), defineix a el dolor com “una experiència sensitiva i emocional desagradable, associada a una lesió tissular real o potencial”. És important assenyalar els dos aspectes esmentats en què es manifesta el dolor, el sensorial i l’emocional.

Tipologia del dolor

NOCICEPTIU

Percepció conscient del dolor que transcorre per les vies nervioses fins al sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal). La transmissió dolorosa pot sentir-se de diferents maneres segons el tipus de fibres que condueixin l’estímul dolorós. La velocitat de transmissió, per exemple, és diferent si l’origen és visceral, provocant un dolor més opac, difús i molt molest conduït per fibres nervioses amielíniques de conducció lenta denominades C. Per contra hi ha fibres nervioses mielíniques de conducció ràpida denominades , que determinen una sensació dolorosa de forma instantània provocant el reflex de fugida ajudant a l’organisme a evitar una lesió de més envergadura (punxades, cremades, etc.). En el dolor nociceptiu la resposta i l’agressió es corresponen.

NEUROPÀTIC

Té el seu origen en el propi sistema nerviós confonent estímuls normals com dolorosos, per la qual cosa es perd la funció d’alerta i defensa. És descrit sovint com una sensació ardent, elèctrica associat a canvis en la sensibilitat en forma hiperalgèsia i/o parestèsies. Si es manté el dolor durant molt de temps pot provocar alteracions emocionals com ansietat, depressió i alteracions de la son. Uns exemples d’aquest tipus de dolor poden ser els ocasionats per la fibromiàlgia, la neuropatia diabètica, la neuropatia postherpètica, entre altres. És un dolor molt incapacitant amb gran prevalença de cronicitat, afectant de forma severa a la qualitat de vida de les persones que el pateixen, provocant a més deteriorament familiar, social i laboral. En el dolor neuropàtic la resposta i agressió no es corresponen, constitueixen en si mateix una malaltia del sistema nerviós resultat d’una lesió en el sistema somatosensitiu.

El dolor pot ser agut o crònic:

AGUT

S’inicia a conseqüència d’un dany tissular conegut, desapareix amb la curació, i el dolor és proporcional al dany ocasionat. El dolor agut constitueix doncs un reflex protector i respon bé al tractament dirigit al dany produït.

CRÒNIC

Implica una durada de més de tres o sis mesos, i s’estén més enllà del període de curació. Pot ser d’intensitat variable, podent ser nociceptiu, neuropàtic o tots dos. L’origen pot ser agut amb una evolució tòrpida cap a la cronicitat, podent ser destructiu física, psicològica i socialment. Factors ambientals i emocionals poden ser partícips en l’evolució cap a la cronicitat. El dolor crònic és complex i difícil de controlar i tractar, sobretot el d’origen neuropàtic.

dolor fisico

“El dolor és inevitable, però el seu patiment és opcional” Gautama

Encara que controlar el dolor mai ha estat tasca fàcil, actualment disposem de fàrmacs i tècniques per la cura adequada de les situacions doloroses.

La teràpia farmacològica es basa en l’aplicació de drogues per pal·liar la simptomatologia. A dia d’avui són nombrosos els fàrmacs existents per el control del dolor, encara que hi ha noves línies d’investigació, sobretot per al dolor neuropàtic que és el més difícil de tractar.

Les tècniques desenvolupades en medicina física i electromedicina mitjançant l’aplicació de corrents, ones sòniques, etc. són un bon complement per a pal·liar el dolor.

Suport psicològic, atenuant del dolor

El suport psicològic i la psique com a calmant del dolor són de gran importància. Sabem que hi ha zones corticals del cervell i de la tija cerebral que estan involucrades en el control del dolor. Aprofundir en la psique del dolor pot revelar noves maneres de suport a les persones que ho pateixen. Cal controlar els factors anímics com l’estrès i la depressió que poden fomentar l’increment del dolor. Millorar la son també pot millorar de forma significativa el seu control.

El 1961, a l’Hospital General de Tacoma, en l’estat de Washington, als Estats Units, el Professor Bonica, va crear la primera Unitat del Dolor. Va ser model i pioner en aquest tipus d’unitats, que avui ja es troben a la majoria de centres hospitalaris, considerant la importància de la feina en equip per al control del dolor. Més que un símptoma, el dolor es considera en si mateix una malaltia, fent servir tots els recursos multidisciplinaris per al seu control. A Espanya, actualment hi ha 70 unitats censades de Tractament del Dolor.

Voltaire (1694-1778) va dir “Els metges fan servir drogues de les quals poc coneixen, en pacients que coneixen menys per a patologies que no saben res …” Doncs bé, això potser era cert fa uns decennis però la ciència i la constant recerca ens han donat coneixements de les patologies on podem aplicar els tractaments adequats per al seu maneig.

dolor soporte

DRJoanFrancesc

Doctor Joan Francesc Hernández Terradas

Coordinador Mèdic de Grans Comptes
Direcció de Gestió Mutualista