Què és un dron?
Molt s’ha escrit sobre la matèria, encara que la definició a la que arriben els professionals és que un dron és una aeronau civil no tripulada pilotada per control remot o RPAS, per les seves sigles en anglès “Remotely Piloted Aircraft Systems”.
Des de 2005, s’ha produït un increment significatiu i sostingut en l’ús civil, I+D+I i Militar dels drons. En conseqüència, la Unió Europea, ha considerat el dron com una eina més de treball, fet que ha provocat la regulació del seu ús mitjançant la negociació dels països membres. A Espanya, les províncies on trobem més aeronaus, pilots i operadors registrats són Madrid i Barcelona.
Avantatges d’operar amb drons
Davant el desenvolupament d’una acció realitzada per una persona o per aeronaus tripulades, l’ús dels RPAS, estableix els següents avantatges:
- Major seguretat en l’àmbit laboral, ja que les aeronaus poden operar en llocs catalogats com a perillosos, sense necessitat d’exposar a una persona als riscos derivats de l’activitat, com pot ser en un incendi, salvament marítim, espais confinats, treballs en altura, etc.
- Permet destinar un major nombre d’hores de treball, permetent la rotació dels pilots, els quals estan subjectes a la limitació de l’autonomia de vol de l’equip. Permeten la disminució de costos, tant en el preu de les aeronaus tripulades com en els costos operatius de personal.
- Respecte a les aeronaus tripulades, l’aplicació de RPAS comporta un menor impacte ambiental, al produir-se una menor emissió de gasos de CO2.
- Incrementa l’operativitat del mitjà, ja que té major facilitat d’enlairament en zones limitades. A més, és fàcilment transportable i la seva activitat requereix d’una delimitació d’espais de seguretat menor que una aeronau tripulada.
- Actua com a mitjà transversal, aspecte que provoca que el seu ús pugui ser d’aplicació en molts sectors amb la finalitat de maximitzar la seguretat i els beneficis.
Per a què es fa servir?
El dron pot fer-se servir per a accions diverses en múltiples sectors, com poden ser activitats de recerca i desenvolupament, activitats agroforestals, fotografia, vigilància, observació i patrulla, filmació, publicitat aèria, emissions de ràdio i televisió, lluita contra incendis, lluita contra la contaminació, prevenció i control d’emergències, salvament o entrenament i formació pràctica de pilots remots.
Tot i tractar-se d’un àmbit laboral de recent explotació, s’observa com està reportant un creixement continu en la seva demanda de professionals. La projecció futura és més que optimista, estimant-se un increment de fins a les 200 mil unitats en 2025, les 395 mil unitats en 2035 i arribant a les 415 mil unitats en 2050.
D’altra banda, pel que fa a llocs de treball, l’ús de drons genera a nivell nacional 11.000 llocs de treball, amb una previsió de fins a 11.500 per l’any 2050. El sector agrícola és un dels àmbits on s’espera major creixement, seguit pel de seguretat i salvament, comerç i paqueteria, construcció, etc.
Mesures preventives a tenir en compte
Cada vegada més el dron és considerat com una eina de treball. Per això, cal tenir en compte els riscos que suposa l’ús d’aquest, no només per al seu pilot, sinó també per a les persones que es troben dins del seu mateix camp de vol. De la mateixa manera que succeeix en la resta de llocs de treball, han de ser avaluats aquells riscos laborals associats al lloc de l’operari de dron, i valorat el nivell de risc en funció de la probabilitat en què aquest pugui donar-se i la gravetat de les seves conseqüències. A partir d’aquí, s’han d’establir i planificar una sèrie d’accions preventives, amb l’objectiu d’eliminar o mitigar cadascun dels riscos identificats i classificats com a greus i intolerables.
Els riscos i mesures preventives que es poden trobar en el lloc de treball de pilot de dron, són els següents:
1 | Caigudes d’objectes per abatiment
Durant les maniobres de vol, l’aparell pot caure damunt de l’operari o qualsevol altra persona present en el lloc, ja sigui per un xoc accidental, per esgotament de la bateria, per efectes de la climatologia com a ràfegues de vent o altres motius. Les conseqüències podrien ser greus en cas de copejar a algú al cap, és per això que alguns models de drons incorporen sistemes de minimització d’impacte per a reduir les conseqüències. Resulta obligatori pilotar solament en els espais aeris limitats i controlats per a aquesta finalitat, amb les mesures preventives oportunes.
2 | Projecció de partícules o fragments
Existeix la possibilitat que, durant l’operació d’enlairament o aterratge, surtin projectats fragments o partícules com poden ser pedres, vegetació o altres elements. Es recomana considerar la utilització d’ulleres de protecció contra impactes per a prevenir lesions oculars greus.
3 | Contactes elèctrics i/o tèrmics
Els drons incorporen elements elèctrics i/o tèrmics que podrien produir lesions durant les operacions de manipulació i manteniment. És important, a més d’utilitzar els guants, portar un correcte manteniment preventiu de l’aparell amb la finalitat d’evitar la deterioració prematura de components, així com defectes de funcionament.
4 | Atrapament amb parts mòbils
Les parts mòbils dels rotors d’un dron poden induir a atrapaments de dits, si aquests no estan degudament protegits. Més enllà de l’ús de guants, es recomana manipular l’aparell sempre amb la font d’energia desconnectada o en manera “off”, per a evitar que les hèlixs, i en conseqüència els rotors, puguin posar-se en marxa, com si d’un sistema de consignació d’equips es tractés.
5 | Cops i/o talls en la seva manipulació
Les hèlixs són un dels elements més tallants i susceptibles de produir lesions en mans i extremitats superiors en general. Per això, es recomana l’ús de guants de protecció mecànica durant la manipulació, així com en les tasques de posada a punt, manteniment, substitució de components i, fins i tot, en la finalització dels treballs. En cap cas s’han de deshabilitar les proteccions que l’aeronau incorpori amb aquesta finalitat.
6 | Manipulació manual de càrregues
No és comú trobar en el mercat drons amb un pes superior a 25 Kg però, en cas d’haver d’operar amb un aparell d’aquestes dimensions, s’ha d’atendre a l’establert en la guia sobre manipulació i aixecament de càrregues.
7 | Moviments repetitius
Resulta fàcil patir lesions articulars en dits per la manipulació continuada de joysticks. Davant aquesta situació, s’ha d’establir un programa de pauses i/o descansos que afavoreixin la recuperació muscular de les parts afectades del pilot.
8 | Postures forçades
En cas que el pilot hagi d’estar un llarg termini de temps en la mateixa postura, ja sigui assegut o en bipedestació, el pilot ha d’adoptar sovint postures forçades per a poder mantenir contacte visual amb el dron. Per això, és recomanable realitzar estiraments abans i després del temps de pilotatge.
9 | Riscos associats a treballs a l’exterior
La majoria de les operacions especialitzades amb drons es realitzen en exteriors, per la qual cosa no és recomanable fer aquests treballs en condicions climatològiques adverses com en cas de vent, pluja o nevada. Les condicions de l’aeronau permeten la seva execució en condicions de temperatures extremes (altes i baixes), per la qual cosa s’han de prendre les accions corresponents per a evitar insolacions, hipotèrmies, entre altres.
10 | Riscos derivats de la càrrega mental
Haurà d’avaluar-se el risc de la càrrega mental sobre el pilot segons el grau de precisió o exigència cognitiva que requereixi la pròpia operació o maniobra a realitzar.
11 | Riscos derivats de les pantalles de visualització de dades
Ha de contemplar-se aquest risc quan el monitoratge del dron es realitzi mitjançant una pantalla d’ordinador, Smartphone o un altre dispositiu com poden ser ulleres de realitat virtual, ja que poden ocasionar marejos al pilot, especialment l’últim dispositiu esmentat.
Equip de Gestió Preventiva
Direcció de Gestió de Mutualista