Ictus: com prevenir i detectar la malaltia

[printfriendly]

La segona causa de mort a Espanya

 

L’ictus, també conegut amb els noms d’accident vascular cerebral, atac cerebrovascular, infart cerebral, embòlia i trombosi entre d’altres, ja va ser descrit i diagnosticat fa més de 2.400 anys per Hipòcrates de Cos (460-370 a.C) i el va anomenar apoplexia. Segles més tard, Galeno de Pèrgam (129-201) amplia i descriu els símptomes i signes i ja els relaciona amb una malaltia d’origen vascular “la rete mirabile”.

L’ictus és la segona causa de mort a Espanya, i la primera a la dona.  És més freqüent a partir dels 55 anys, augmentant proporcionalment amb l’edat, encara que pot donar-se en qualsevol etapa de la vida. Cada any es produeixen aproximadament 120.000 nous casos. És la primera causa d’invalidesa o discapacitat d’origen neurològic en l’adult i la segona causa de demència entre els pacients que la pateixen. A Espanya, suposa aproximadament el 3-6% de la despesa sanitària i el 70% dels ingressos en unitats neurològiques. És, per tant, un problema sanitari de primer ordre, on hi ha un seguit de factors de risc modificables, de manera que la implementació de la prevenció resulta absolutament necessària.

Causes: isquèmica i hemorràgica

 

L’ictus és una malaltia d’origen vascular que s’ocasiona en interrompre de forma brusca l’aportació de sang a una zona del cervell. La causa pot ser isquèmica o hemorràgica.

  • La causa isquèmica succeeix quan hi ha un bloqueig del subministrament de sang al cervell. Representa el 85% dels ictus. L’origen pot ser, principalment, embòlic o trombòtic. També pot ser produït per estenosi o estrenyiments de les artèries (arteriosclerosi).
  • La causa hemorràgica (cerebral o subaracnoïdal) es produeix pel trencament d’una artèria en el cervell o en l’espai subaracnoïdal. Representa el 15% dels ictus. L’origen pot ser per trencament d’aneurisma, malformacions arteriovenoses, traumàtiques, etc.

Prevenir i detectar a temps, claus per frenar l’ictus

L’ictus es desenvolupa de manera molt ràpida. Hipòcrates ja ho va definir com “un cop sobtat”. El fet de privar d’oxigen al cervell causa lesions en pocs minuts que es van incrementat amb el pas del temps. Aquesta és la raó per la qual és necessari un ràpid diagnòstic i una atenció hospitalària en un centre de referència neurològic (preferentment amb unitat d’ictus) en el menor temps possible. L’ictus és una urgència neurològica ja que és molt curt el període durant el qual els tractaments aplicats poden tenir eficàcia.

És molt important saber reconèixer els signes de sospita de l’ictus que els podem delimitar en tres punts, fent servir l’escala de valoració neurològica de Cincinnati. Sovint la persona afectada no pot sol·licitar ajuda, pel que és important conèixer aquests signes i alertar de forma immediata als serveis d’urgència.

1 | Valorar la simetria facial. Fer que la persona somrigui comprovant si hi ha asimetria en les comissures labials o si un costat de la cara es cau.

2  | Fer aixecar els dos braços i verificar que un d’ells caigui o no es mogui.

3 | Fer parlar a la persona: “digui el seu nom”. La persona afectada tindrà grans dificultats per fer-ho, o ho farà de forma incomprensible o sense sentit.

Actua i activa el «Codi Ictus»

 

Davant d’aquesta situació, el tractament és urgent i cal sol·licitar ajuda immediata al 112 per activar el “codi ictus” ja que la instauració del tractament és molt més eficaç en les tres primeres hores. En cas contrari, hi ha moltes més possibilitats de presentar seqüeles o, fins i tot, la mort. El dany cerebral vindrà determinat pel temps transcorregut i la zona que ha estat afectada. És una malaltia temps-dependent. En aquestes circumstàncies, sens dubte, “el temps és vida”, “el temps és cervell”.

 

El 90% dels ictus es poden evitar amb un estil de vida saludable

 

Hi ha uns factors de risc clarament identificats on es pot actuar de manera molt eficaç i d’aquesta manera evitar gairebé el 90% dels ictus, segons la Societat Espanyola de Neurologia.

Hi ha un seguit de factors modificables i altres que no són modificables. És evident que en els “no modificables” no es pot realitzar cap actuació (edat, sexe, raça negra, on hi ha major incidència, antecedents familiars, haver patit prèviament un ictus o un accident isquèmic transitori). On sí que podem actuar és en els “modificables”, i aquí les tasques de prevenció són indispensables ja que, actuant sobre ells, es pot disminuir la possibilitat de patir un ictus de forma molt significativa.

  • La hipertensió arterial. És el “factor de risc modificable més important”. És fonamental un control de la tensió arterial i mantenir xifres per sota de 140 mm de tensió sistòlica i 90 mm de tensió diastòlica.
  • La diabetis mellitus. El bon control de les xifres de glucèmia comporta menys probabilitats de patir un ictus isquèmic de forma significativa, ja que els pacients diabètics tenen més risc de patir-lo. Existeix també major vulnerabilitat cardiovascular en les dones amb diabetis que han patit un ictus amb augment de recurrències i evolució a la demència.
  • L’augment del colesterol i triglicèrids en sang. És important mantenir nivells de lípids dins el interval de la normalitat per evitar produir lesió en el sistema vascular.
  • La fibril·lació auricular. És essencial un bon control i tractament d’aquest trastorn del ritme cardíac ja que, el seu mal control, pot formar trombes que arribin al cervell, augmentant fins a cinc vegades el risc d’ictus.
  • El tabaquisme. Els fumadors tenen fins al doble de risc de patir ictus que els no fumadors.
  • L’obesitat. És una circumstància que acostuma a associar-se a hipertensió arterial, hipercolesterolèmia i diabetis. Cal mantenir un IMC (índex de massa corporal) per sota de 25.

  • El consum excessiu d’alcohol i altres drogues. La ingesta de més de 40 gr d’alcohol al dia s’associa amb un augment d’ictus. La cocaïna, les amfetamines, el crac i altres drogues actuen sobre altres factors de risc com la hipertensió arterial, arítmies cardíaques, vasoconstricció arterial.

  • Cal evitar el sedentarisme i fomentar l’activitat física i un bon hàbit del son.

  • Fomentar un hàbit d’alimentació saludable ric en fruites, verdures, llegums, peix, pobra en sal i evitant una alimentació elevada en greixos saturats.

  • Disminuir els nivells d’estrès.

  • Cal seguir el tractament prescrit i les indicacions del metge fent controls regulars dels diversos factors de risc (hipertensió, diabetis, dislipèmia, etc.).

 

Reincorporació laboral després de patir un dany cerebral: seqüeles i limitacions

 

La reincorporació a la societat i el desig de tornar a l’activitat prèvia planteja el problema de si la persona que ha patit un ictus pot o no tornar a la seva activitat laboral.

Després d’un ictus i, acabada la fase hospitalària del tractament i la posterior rehabilitació post hospitalària, es planteja el dilema de les possibles seqüeles que poden haver-se produït. L’American Heart Association – Stroke Outcome Classification, descriu els dèficits neurològics induïts per l’ictus a: motors, sensitius, visuals, llenguatge i comunicació, cognitiva o intel·lectual i emocional. Aquestes seqüeles estan directament relacionades amb la gravetat inicial de l’accident vascular.

La reincorporació laboral, si és possible, dependrà de les seqüeles produïdes. En ocasions, mínimes seqüeles presenten gran incapacitat per a un determinat tipus de treball; i, en altres ocasions, més limitacions no suposen un obstacle per a exercir cert tipus d’activitats.

La reincorporació a un lloc de treball conegut, l’entorn laboral, els companys, pot ser d’ajuda, tot i que en ocasions es requereixin certs ajustaments per adaptar-se a les noves necessitats amb habilitació temporal d’activitats i treballs menys pesats.

En tot, cas l’ictus és la principal causa de discapacitat greu en els adults i es tindrà en compte el marc legal per fer compatible, si això és possible, la compatibilització de l’activitat laboral i els recursos legals de protecció, pensions, etc., sense que això es converteixi en un element inhibidor.

 

DRJoanFrancescDoctor Joan Francesc Hernández Terradas

Coordinador Mèdic de Grans Comptes
Direcció de Gestió del Mutualista

Si t’ha agradat la lectura, et recomanem els següents articles relacionats: