L’exposició al fred com a risc laboral

Determinats llocs de feina comporten una exposició a ambients freds, ja sigui per dur-se a terme a la intempèrie (agricultura, construcció, jardineria...), o en determinats recintes de tipus industrial (càmeres frigorífiques, escorxadors...). El desenvolupament de l’activitat professional en aquestes condicions pot comportar riscos per a la salut de tipus tèrmic, que poden anar des de situacions de manca de confort, disminució de la sensibilitat o falta de coordinació fins, en casos més severs, hipotèrmia o congelació.

El cos humà genera energia a través de reaccions químiques basades en els compostos que formen els aliments i l’oxigen de l’aire inhalat. Gran part d’aquesta energia és calorífica, permetent mantenir constant la temperatura del cos. Quan el flux de calor cedit a l’ambient és excessiu, la temperatura del cos descendeix i es desencadena l’anomenat risc d’estrès per fred.

Els possibles efectes sobre la salut derivats de la realització de feines en ambients freds depenen de tres factors: la temperatura existent, la presència de corrents d’aire i el temps d’exposició. Com més baixa sigui la temperatura, i majors siguin la velocitat de l’aire i el temps d’exposició, major serà l’efecte que generi.

Amb la finalitat d’augmentar la generació interna de calor en aquest tipus de situacions, el cos posa en marxa determinats mecanismes, que augmenten la seva producció interna, i que són:

· La tiritona, que genera la calor necessària per compensar la pèrdua de calor cap a l’ambient.
· La vasoconstricció, que mira de disminuir el flux de sang a la superfície del cos, dificultant la dissipació de calor a l’ambient.

Aquesta exposició al fred pot produir des d’incomoditat o deteriorament de l’execució física i manual de les tasques, a congelacions als dits de les mans, dels peus, galtes, nas i orelles (refredament local), encara que la conseqüència més greu és la hipotèrmia (refredament general del cos) que es produeix quan la temperatura corporal comença a descendir per sota dels 35ºC. Quan això passa, si no es facilita el tractament oportú, la persona afectada podria patir des d’un esvaniment fins a entrar en un estat de coma o morir.

En general, amb un ajustament adequat de la vestimenta s’aconsegueix controlar i regular la pèrdua de calor corporal per equilibrar els canvis termohigromètrics en l’ambient. Això no obstant, avaluar l’exposició al fred i aplicar les mesures preventives, és fonamental perquè la feina es pugui desenvolupar en condicions segures. Aquestes mesures se centren, essencialment, en tres aspectes:

Vestimenta:
• Utilitzar roba que eviti la transpiració.
• Portar vàries capes de roba. L’externa, ha de repel·lir l’aigua.
• Abrigar-se bé peus i mans per evitar refredament localitzat.
• Si l’activitat comporta molt moviment i suor, és necessari substituir la roba humida per roba seca.

Bones pràctiques:
• Utilitzar crema protectora i protector labial.
• Mantenir-se actiu, en moviment, per limitar l’aparició del fred.
• Evitar el contacte amb superfícies fredes i, en cas de necessitat, agafar-les per les zones recobertes amb material aïllant al fred.
• Utilitzar eines amb mànecs recoberts de material aïllant al fred.
• Hidratar-se, ingerint líquids calents, sense cafeïna, per aportar calories.
• No exposar ni tocar superfícies directament amb la pell.

Organització:
• Alternar tasques, procurant variar les feines en ambients freds amb feines d’interior.
• Realitzar pauses i, si és necessari, dirigir-se a zones més càlides, on poder recuperar-se. En cas de mantenir-se a càmeres frigorífiques, considerar els descansos de recuperació que s’adjunten a la següent taula:

• Si la feina és a l’aire lliure, procurar realitzar-la durant les hores centrals del dia.
Una prevenció adequada és l’eina més potent per afrontar i prevenir els riscos tèrmics derivats de l’exposició al fred.

Descarrega't la informació 1,21 MB