Reanimació cardiopulmonar: una vida a les teves mans

La parada cardíaca o parada cardiorespiratòria (PCR) es defineix com la interrupció sobtada, inesperada i potencialment reversible de la respiració i la circulació sanguínia espontànies.

Es tracta d’un problema de salut de gran magnitud que constitueix la primera causa de mort en el món occidental.

A Espanya, el 24,3% de les defuncions durant el 2020 van ser per malalties del sistema circulatori i el 16,7% per malalties del cor.

La mort sobtada cardíaca representa el 20% del total de les defuncions als països desenvolupats, provocant deu vegades més morts que els accidents de trànsit. La majoria de les morts sobtades cardíaques, 8 de cada 10, succeeixen fora de l’àmbit sanitari.

A Espanya, es produeixen unes 30.000 parades cardiorespiratòries anuals fora de l’hospital, amb una mitjana de supervivència entre el 5% -10%.

 

 

«Quan es tracta d’una parada cardiorespiratòria, fer alguna cosa, és molt millor que no fer res»

 

El temps és de vital importància quan parlem d’un succés com la parada cardíaca ja que, cada minut que passa una persona en parada cardiorespiratòria, disminueixen les seves possibilitats de supervivència entorn a un 10%; per aquest motiu, una intervenció immediata dins dels 3-5 primers minuts pot augmentar les possibilitats de supervivència a més del 50%.

Si sabéssim què fer davant una possible mort sobtada cardíaca, tots els ciutadans del món podríem salvar una vida.

 

I tu, sabries com actuar?

Davant una possible parada cardiorespiratòria, és fonamental dur a terme un seguit d’accions consecutives denominada ‘Cadena de Supervivència’.

Els 4 passos de la cadena de supervivència són:

  • Reconeixement precoç de la parada i sol·licitar ajuda al 112 per alertar.
  • Realitzar RCP de qualitat de manera immediata per a mantenir.
  • Desfibril·lació immediata per a la recuperació del cor.
  • Cures post-resucitació donades pels serveis d’urgències i emergències per a estabilitzar.

 

Cadena de Supervivència

cadenadesupervivencia

Font: Recomanacions per a la Ressuscitació 2015 del Consell Europeu de Ressuscitació (ERC)

 

Quan ens trobem davant una persona que pot estar patint una parada cardiorespiratòria l’algorisme d’actuació és el següent:

  • Aproximació segura, acostar-se amb cura a la víctima assegurant-se que no hi ha perill ni per a ella ni per a nosaltres mateixos.
  • Comprovar si la víctima respon, preguntar-li si es troba bé i sacsejar-li suaument per les espatlles.
  • Si la víctima no respon, cal valorar si respira. Per a això, cal assegurar l’obertura de la via aèria mitjançant la maniobra front-mentó. Comprovarem si la víctima respira amb normalitat veient si hi ha moviments del pit, sentint si hi ha sons respiratoris i la respiració.
  • Si la víctima no respon i no respira amb normalitat, telefonar al 112. Si estem sols cridarem nosaltres; i si estem acompanyats, demanarem a algú que ho faci. S’activarà la funció “mans lliures” i s’indicarà amb claredat l’existència d’una víctima inconscient que no respira i la iniciació de la RCP.
  • Realització de la RCP. Es realitzaran 30 compressions en el centre del pit a un ritme de 100 – 120 per minut, seguides de dues insuflacions de rescat amb obertura prèvia de la via aèria. Continuar amb les compressions toràciques i les respiracions amb una relació 30:2. Si no sabem realitzar les respiracions de rescat, realitzarem únicament les compressions.

 

Algorisme Suport Vital Bàsic / Desfibril·lació Externa Automatitzada

 

Si on ens trobem existeix un desfibril·lador, res més corroborar que ens trobem davant una víctima inconscient, que no respira amb normalitat, i haver avisat al 112, es prioritzarà el seu ús. Si estem sols, anirem a buscar el desfibril·lador; si estem acompanyats, començarem a realitzar RCP i l’altra persona anirà a buscar el desfibril·lador. En el moment que arribi el desfibril·lador, s’encendrà i seguiran les instruccions.

 

algoritmosoporte

Font: Recomanacions per a la Ressuscitació 2015 del Consell Europeu de Ressuscitació (ERC)

 

Quan els testimonis presencials de la parada cardiorespiratòria saben què fer, les probabilitats de supervivència són de 2 a 3 vegades majors; però la realitat, és que només 1 de cada 5 persones saben com actuar en aquests casos.

Per aquest motiu, quantes més persones coneguin quines accions poden dur a terme quan es produeix aquesta situació, i siguin capaç d’actuar de manera immediata i eficaç, més vides salvarem entre tots, ja que un 50% dels casos de mort sobtada ocorren sota la presència d’alguna persona.

 

Si t’ha agradat la lectura, et recomanem el següent vídeo:

Equip de Gestió Preventiva
Direcció de Mutualista