Ens agraden les xarxes socials… O és una altra cosa?

Avui dia, ningú discuteix l’interès o la utilitat de les anomenades “xarxes socials”. Facebook, Twitter, Linkedin… no sols formen part de les nostres vides, sinó que en alguns aspectes ens són totalment imprescindibles. La seva utilitat, en el treball, en el comerç i màrqueting, són inqüestionables. En l’aspecte social, han canviat les maneres de relacionar-nos, i fins i tot les normes d’educació i etiqueta.

En Medicina, en concret, han contribuït al desenvolupament de grups de recerca, i a la difusió de les troballes científiques, com gairebé cap altra cosa. Fins i tot, s’usen com a eina terapèutica, en pacients amb problemes de relació.

No obstant això, les relacions interpersonals a través de les xarxes socials, tenen una diferència fonamental amb les relacions de persona a persona. Quan interactuem personalment, aquesta interacció és contínua. Les accions, efectes i conseqüències, es desenvolupen de forma continuada en el temps de la relació. En canvi en el cas de les xarxes socials (per ràpides que aquestes siguin), aquesta interacció, es duu a terme per polsos. És a dir, que hi ha un petit temps de latència, entre l’acció i la resposta que s’obté.

Aquesta interacció per polsos, és la base dels mecanismes de manteniment d’una conducta, i és important tenir en compte que, perquè l’ésser humà repeteixi una acció ha de percebre-la com a positiva.

Dispositivos electronicos

La traducció bioquímica, d’aquesta sensació, és un augment del neurotransmissor “Dopamina”, en un lloc determinat del cervell que es denomina “Nucli Accumbens”. Com més augmenti la dopamina en aquest lloc, més plaent (i per tant més positiva), ens semblarà una acció.

La quantia d’aquesta descàrrega de dopamina, depèn principalment de tres coses:

  • En primer lloc, del nivell de l’estímul (acció),
  • en segon lloc, amb la intencionalitat (és a dir que es percebi que obtindrem una resposta d’acord amb l’acció),
  • i en tercer lloc amb la immediatesa de la resposta (el temps que transcorre entre l’acció i la resposta)

Com més potent sigui la resposta obtinguda (és a dir quant més se sembli a l’expectativa), i més immediata sigui, més dopamina es descarregarà, i per tant més plaent ens resultarà.

Examinem això, en el cas de les xarxes socials. Per exemple una acció típica, com enviar un e-mail. És una acció motivada, s’espera una resposta. Que, quan es produeix (sigui “bona”, “dolenta”, o neutra), genera una reacció en el nostre Nucli Accumbens. Recordem l’ansietat d’esperar notícies per correu postal, i l’alegria de rebre una carta esperada? Perquè això no és res en comparació amb la descàrrega bioquímica que es produeix davant una interacció per WhatsApp o Facebook, que es produeix per una acció molt més motivada, i una resposta infinitament més ràpida.

El problema, és que el nostre cervell és tremendament plàstic i molt sensible. I el nostre Nucli Accumbens, “s’acostuma” a aquesta estimulació. I espera la següent. Aquesta, precisament, és la base dels Trastorns addictius.

Les xarxes socials (totes elles), tenen totes les característiques d’una substància addictiva: Motivació d’acció (desig de consumir), temps curt de resposta (satisfacció immediata del desig), resposta positiva (sensació plaent). Fins i tot encara que la resposta a una interacció no sigui l’esperada, el fet d’obtenir-la, i provocar-la en els altres implicats, és tremendament reconfortant.

Sempre s’ha criticat, que un drogodependent o un alcohòlic, posés en perill la seva vida o la dels altres, per a obtenir la substància… o abandonés el treball, o la cura dels seus fills. Entenem ara, perquè un treballador descuida les seves tasques per mirar el WhatsApp, o arriba tard per escriure una última història en el seu Instagram, o li produeix tanta angoixa veure el seu Linkedin desactualitzat?

La bioquímica cerebral, és el fil conductor de les nostres conductes. I poques coses existeixen en l’actualitat, amb més capacitat d’alterar-la/estimular-la, que la immediatesa de les xarxes socials.

Doctor Eduardo Carreño

Doctor Jose Eduardo Carreño Rendueles

Centre Egarsat Oviedo
Dirección de Organización y Red de Centros

Si t’ha agradat la lectura, et recomanem els nostres següents articles relacionats: