Què és l'esquizofrènia?

El 1908 el psiquiatre suís Eugen Bleuler va ser qui va establir el terme esquizofrènia (del grec "schizein" i "phren"), el que ve a significar escissió de la ment. Aquest terme va ser introduït arran de donar una explicació psicopatològica més àmplia al terme de "dementia praecox", que el psiquiatre alemany Emil Kraepelin, considerat el pioner de la psiquiatria moderna, va descriure el 1893 en alguns pacients amb severa pertorbació de la consciència i confusió mental, la simptomatologia debutava en l'adolescència o a principis de l'edat adulta. Aquest terme ja va ser descrit anteriorment pel francès Benedict Morel l'any 1860, "Demence precoces" que ho va emprar per descriure la simptomatologia que induïa ràpidament a la demència en individus joves.

 

Actualment sabem que l'esquizofrènia afecta aproximadament a més de 21 milions de persones al món, el que significa entre un 1-2% de la població. És més freqüent en homes que en dones, amb debut a edat més primerenca en ells. A Espanya s'estimen aproximadament uns 600.000 casos. És un trastorn greu i complex, que implica una distorsió del pensament (deliris amb creences persistents i errònies), de la percepció (al·lucinacions auditives i en ocasions visuals), de la conducta i comportament amb llenguatge desorganitzat, podent a més estar afectades gairebé la totalitat de les funcions cognitives, i gairebé sempre amb nul·la consciència de malaltia. És un trastorn crònic i causa important invalidesa social i laboral, sent la tercera causa de discapacitat al món entre el jovent.

 

La causa o etiopatogènia de l'esquizofrènia està en continu estudi, el seu origen és de probable origen multifactorial on -gens i factors ambientals- semblen decisius i entrellaçats.

- Factors genètics. Hi hauria diversos gens implicats, amb una manera de transmissió complexa. Investigacions recents avalen que certs gens estarien actius en fases del desenvolupament cerebral i diversos factors ambientals afavoririen el debut de la malaltia.

- Factors ambientals. Traumatismes i/o hipòxia durant el part. Malalties infeccioses en la mare en l'últim trimestre de gestació, incloent algunes parasitosis (Toxoplasma gondii). Consum de drogues com a inductor del debut psicòtic, etc.

 

Per la seva simptomatologia es descriuen dos tipus de característiques, enunciades com:

- Símptomes positius: Importants en els primers brots o debut de la malaltia amb trastorns del pensament, idees delirants de característiques paranoides, al·lucinacions preferentment auditives, parla desorganitzada, desorganització del comportament, etc.

- Símptomes negatius: Empobriment del pensament i la cognició, pobresa del llenguatge i del discurs, abúlia-apatia, anhedònia o incapacitat per el gaudi i el plaer, inexpressivitat afectiva, falta d'energia, etc.

 

L'esquizofrènia ha estat una malaltia molt estigmatitzada durant segles pel complet desconeixement del seu origen i atribuir-la a causes sobrenaturals. Això va implicar que en l'Edat Mitjana molts malalts fossin etiquetats d'heretges i antisocials amb les consegüents conseqüències.

En l'actualitat la malaltia, contínua en alguns àmbits, sent estigmatitzada el que comporta la limitació a l'educació, l'habitatge i al món laboral, situació que no es dóna en altres patologies.

En els darrers 50 anys i gràcies a la investigació, a l'arsenal terapèutic i el suport psicosocial disponible, l'esquizofrènia s'ha convertit en una malaltia tractable en el món desenvolupat. Lamentablement i segons l'OMS, més del 50% dels malalts no estan rebent un tractament adequat, són principalment els afectats que viuen en països de renda mitjana i baixa i no tenen accés ni a l'atenció mèdica especialitzada ni a la farmacològica.

S'estima que aproximadament el 70% dels malalts d'esquizofrènia tractats adequadament aconsegueix obtenir un nivell de vida acceptable, dels quals gairebé la meitat poden mantenir activitats laborals protegides i activitats socials. En molts pacients serà difícil mantenir l'activitat laboral prèvia al brot, per la perpetuació de la simptomatologia i el dèficit neurocognitiu que es produeix. El diagnòstic i l'inici precoç del tractament i la seva adherència, és fonamental per millorar l'opció i l'oportunitat d'ocupació amb la consegüent integració a la societat. El tractament de manteniment i el seguiment per especialista permet la remissió de simptomatologia, disminuir les recaigudes i minimitzar l'estrès. Tot i que els trastorns psicòtics són relativament escassos en el món laboral, per la dificultat d'aquests malalts a conservar el seu treball, el pronòstic laboral vindrà determinat per tots els factors esmentats.

 

Doctor Joan Francesc Hernández Terradas

Coordinador Mèdic de Grans Comptes
Direcció de Gestió de Mutualista