Segons Peter Drucker, guru de la gestió empresarial: “el primer deure del negoci és sobreviure i el principi guia de l’economia comercial no és la maximització de les utilitats, sinó evitar les pèrdues”.
Aquest principi hauria de marcar l’enfocament que s’hauria d’aplicar a la prevenció de riscos laborals, evitant les quantioses pèrdues que provoquen els accidents laborals i malalties professionals en el compte de resultats de les empreses.
Aquests tenen un seguit de repercussions socials i humanes molt importants, com el patiment dels accidentats, familiars i el de la societat en general; repercussions econòmiques per a les empreses, com les indemnitzacions, deteriorament de les instal·lacions, equipament i materials, sancions i recàrrecs, primes d’assegurances, incidències en la producció, imatge de l’empresa, competitivitat, productivitat, etc.; i les responsabilitats legals que puguin comportar els accidents.
Des del punt de vista ètic i moral, i tenint en compte la prevenció de riscos laborals com a valor estratègic, el cost humà que suposen els accidents, és un argument més que suficient per a prevenir-los i/o reduir el seu impacte. Aquesta és una de les vies que tenen les empreses per aconseguir quotes d’excel·lència empresarial més altes millorant la salut i la qualitat de vida dels seus treballadors.
La prevenció com a inversió, no com a despesa econòmica
Els denominats prevencionistes també hem de realitzar un canvi d’enfocament i d’arguments quan parlem dels beneficis que proporciona la implementació de la prevenció de riscos laborals en les empreses. Per a això, és necessària la integració del càlcul de les despeses dels accidents en euros (€) en el nostre sistema de gestió de la prevenció, ja que es tracta del mateix llenguatge que parlen els gestors de les empreses (direcció general, direcció financera, etc.). L’objectiu és mesurar com contribueixen les mesures preventives adoptades en la millora de la salut dels treballadors i en el nivell d’excel·lència de l’empresa, i com penalitzen els accidents laborals.
Un exemple per a demostrar la rendibilitat de les mesures preventives és el cas d’una companyia d’autobusos que tenia un problema de baixes per cervicalgia entre els conductors en girar el coll quan controlaven el descens dels passatgers.
Davant aquesta problemàtica, l’empresa va realitzar una intervenció ergonòmica, amb la incorporació d’uns miralls panoràmics i d’unes càmeres amb monitor en la seva flota de vehicles. L’objectiu era facilitar el control del descens dels passatgers del vehicle per part dels conductors.
Tenint en compte que la despesa mitjana d’un accident per cervicalgia és d’uns 3.000 € i que el cost de l’equip de control (dues càmeres, monitor, etc.) és d’uns 410 € podem interpretar com, una baixa per cervicalgia, equival a la instal·lació de set equips de control de passatgers.
Un altre exemple de les despeses que suposen els accidents i malalties professionals per a les empreses és el cas d’una sentència jurisprudencial que va declarar una incapacitat permanent, origen d’una malaltia professional, per moviments repetitius de les extremitats superiors.
L’activitat que desenvolupava la treballadora durant mitja jornada, era el muntatge d’interruptors alçacristalls per a vehicles i, durant l’altra mitja jornada, la verificació del seu correcte funcionament. Per a desenvolupar aquesta feina, havia d’aixecar i transportar càrregues amb les mans; amb els braços penjant, també realitzava moviments forçats i repetitius amb les mans en utilitzar trepants amb empunyadura curta, prima i relliscosa quatre vegades per minut.
La suma dels costos directes (salari treballador, substitut, sanció per part de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, danys i perjudicis, recàrrec de prestacions econòmiques i honoraris d’advocats) ascendia a 220.546 €; i la inversió d’una mesura preventiva per a evitar el problema que inclou un estudi ergonòmic, l’adquisició d’equips de manipulació de càrregues, l’eina manual ergonòmica i el dispositiu per a fer tasques de força i pressió, hagués suposat un cost aproximat d’un 10% dels costos directes.
La prevenció com a eina de valor estratègic per a generar una cultura preventiva
La implementació de la prevenció de riscos laborals, a més d’una obligació legal, genera beneficis per a les empreses. L’Agència Europea de Seguretat i Salut en el Treball (EU-OSHA), mitjançant el seu Projecte Promoció de la Salut en el Lloc de Treball, indica que per cada 1€ invertit en promoció de la salut s’obtenen entre 2,5 € – 4,8 € de benefici.
En ambdós casos, en el càlcul de les despeses únicament s’han tingut en compte factors tangibles com a mesures materials i tecnològiques. Tot i així, també és necessari, determinar quins són els factors intangibles (mesures organitzatives i de formació, beneficis socials, percepció i satisfacció dels treballadors, millora de la competitivitat, etc.) que tenen una incidència en la gestió de les empreses, encara que a vegades són difícils de quantificar.
Amb la finalitat d’assolir elevats nivells d’excel·lència empresarial, les empreses han de disposar d’un sistema integral que els permeti identificar i analitzar els aspectes o situacions que afectin positiva i negativament a la gestió de les empreses, tenint en compte els factors tangibles i intangibles.
Tanmateix, és necessari que es produeixi un canvi en la percepció de la prevenció de riscos laborals no únicament com un imperatiu legal, sinó com una eina de valor estratègic per a generar una cultura preventiva que faciliti l’assoliment de nivells d’excel·lència més elevats.
Biografia
NTP 982 – Anàlisi cost benefici en l’acció preventiva (I): bases conceptuals – INSST
Equip de Gestió Preventiva
Direcció de Gestió del Mutualista