Cada any els organismes de salut pública informen a la població general de l’inici de la campanya de vacunació del virus de la grip que, amb més o menys intensitat, fa acte de presència de forma estacional des del mes de novembre a febrer aproximadament.
La grip coneguda també com Influenza és una malaltia infecciosa produïda pel virus de la família Orthomyxoviridae, dels que hi ha tres grups, l’A, el B i el C. Només els tipus A i B són el que produeixen epidèmies. Sent el A el que produeix epidèmies cada any, i el tipus B només brots localitzats.
La transmissió es produeix, principalment, per via aèria per les gotetes ocasionades al tossir, esternudar, parlar. També, encara que amb menys freqüència, es pot transmetre per contacte directe, principalment al tocar la mà de persones infectades o tocar superfícies infectades, com ara barres de subjecció de transport públic, poms de portes, aixetes i tot objecte susceptible de ser tocat per múltiples persones.
La simptomatologia gripal s’inicia entre el primer i el quart dia des que el virus ha entrat en l’organisme. L’inici és brusc amb calfreds, febre alta que associada amb cefalees, congestió nasal, mal de coll, dolor muscular, tos seca, malestar general, etc. La durada pot oscil·lar entre tres i cinc dies, tot i que poden persistir, en ocasions, fins a dues setmanes.
Acostuma a resoldre’s, en la majoria de casos, en una o dues setmanes i el tractament es simptomàtic, encara que alguns afectats poden desenvolupar complicacions, que poden derivar en greus, sobretot en la població de risc.
Quina és la població de risc?
Hi ha una població amb uns factors de risc que són més susceptibles de desenvolupar complicacions en els processos gripals:
- Els menors de 5 anys i els majors de 60 anys.
- Malalts crònics: Diabètics / es, cardiòpates, malalts / es renals, hepatopaties, asmàtics / es, neoplàsies, etc.
- Trastorns i malalties que comporten disfunció cognitiva: Síndrome de Down, demències i altres.
- Malalts immunodeprimits: En trasplantats, en tractament amb immunosupressors, VIH / SIDA, pacients en tractament per al càncer, etc.
- Les embarasades en qualsevol trimestre de gestació i dones durant el puerperi (fins els 6 mesos després del part.)
- L’obesitat mòrbida.
- Col·lectiu de persones fumadores.
- Professionals sanitaris i sociosanitaris, i altres serveis essencials i crítics com treballadors de comunitats, institucions penitenciàries, casernes, etc.
Quines són les complicacions?
En població sense factors de risc normalment la resolució de la infecció gripal sol resoldre’s en un període de temps relativament curt. Encara que ningú està exempt de patir complicacions, aquestes són més freqüents en la població que té algun factor de risc.
- La pneumònia és la complicació més greu en població menor de 5 anys i major de 65 anys, encara que pot presentar-se a qualsevol edat. A més, els malalts amb patologia crònica, desnodrits, dependència d’alcohol i fumadors, entre d’altres, tenen més predisposició a presentar aquesta complicació.
- La bronquitis
- La infeccions a les orelles (otitis), sinusitis, etc.
- La miocarditis, encefalitis i miositis són altres possibles complicacions de la infecció gripal.
Com es pot prevenir?
1 | La vacunació anual és sens dubte la forma més efectiva de protegir-se davant la grip i evitar, d’aquesta manera, les possibles complicacions que poden arribar a ser greus.
Actualment, després de la pandèmia i emergència sanitària de la COVID-19 iniciada entre el febrer i març del 2020, existeix una tendència ascendent en la incidència de infeccions i d’hospitalitzacions per la COVID-19, probablement relacionada amb l’aparició de noves subvariants amb una major transmissibilitat i resistència immune.
Tenint en compte l’efectivitat de la vacunació, es recomana una vacunació conjunta enfront la grip i la COVID-19 en els grups mencionats a continuació.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) fa especial èmfasi en una determinada població:
- Dones embarassades, en qualsevol etapa de l’embaràs, i dones durant el puerperi (fins els 6 mesos després del part i que no s’hagin vacunat durant l’embaràs).
- En nens de 6 mesos a 5 anys.
- Persones majors de 65 anys.
- Persones amb malalties cròniques, i malalts immune deprimits, així com els seus convivents.
- Persones amb trastorns i malalties que comportin disfunció cognitiva.
- En treballadors de l’àmbit de la salut i serveis públics essencials.
2 | La higiene de les mans de forma regular és un factor important, ja que les mans netes poden protegir contra moltes infeccions, incloent la grip. Únicament fent ús d’aigua i sabó o desinfectants a base d’alcohol i assecar les mans, si és possible, utilitzant tovalloles d’un sol ús.
3 | Intentar no tocar-se els ulls, el nas i la boca amb les mans, ja que això pot reduir el risc d’infecció. Utilitzar mocadors nets i d’un sol ús, si és possible.
4 | Evitar el contacte amb persones malaltes i espais ple de gent, transport públic, residències, etc., si és possible.
Si es manifesta la infecció gripal, cal intentar aïllar-se per prevenir la propagació de la grip, utilitzar mascaretes, etc.
L’any 1918, tot just fa un segle, va esdevenir la pitjor pandèmia de grip considerada un dels brots més mortals de la història des que existeixen registres. S’estima que va afectar un terç de la població mundial d’aquell moment, o sigui uns 500 milions de persones, i va ocasionar entre 50 i 60 milions de morts a tot el món. Aquesta pandèmia va ocórrer en el transcurs de la Primera Guerra Mundial i es va conèixer com la “Grip Espanyola”, no perquè s’originés a Espanya, sinó perquè en aquell temps era un país neutral i no hi havia restriccions en la informació en les notícies que informaven l’activitat de l’epidèmia gripal.
És evident que el context ha canviat. En aquella època, no es disposava de tractaments antivírics, no hi havia vacunes per protegir-se de la infecció viral i tampoc es disposava d’antibiòtics per combatre les infeccions bacterianes secundàries com la pneumònia. Només es podia fer promoció de les conductes d’higiene i l’aïllament i tancament de locals públics.
Actualment, a Espanya, hi ha un sistema de vigilància de la grip dependent de l’Institut Carlos III, en el que col·laboren diversos centres hospitalaris d’àmbit nacional integrats a la Xarxa de Vigilància Europea de Grip, on setmanalment es fa un mostreig sentinella per a la identificació genètica i/o antigènica, de vital importància per a les modificacions anuals de la vacuna antigripal.
L’emergència de la COVID-19 durant el febrer i març del 2020, va produir una distorsió dels sistemes de vigilància. Aquesta situació va obligar a replantejar i adaptar la vigilància de la grip.
És per això que s’adapten els sistemes de vigilància sentinella en l’àmbit de l’atenció hospitalària, basant-se en l’experiència aconseguida en el marc del Sistema de Vigilància de Grip a Espanya. L’objectiu és vigilar la grip i la COVID-19 conjuntament, així com qualsevol altre virus respiratori o possible agent etiològic emergent, permetent Sistemes de Vigilància d’Infecció Respiratòria Aguda (IRA) lleu o greu.
Doctor Joan Francesc Hernández Terradas
Coordinador Mèdic de Grans Comptes
Direcció de Gestió del Mutualista
Si t’ha agradat la lectura, et recomanem els següents articles relacionats:
